Pere Matalonga i Montoto

(Calella, Maresme, 1907 — ?, Mèxic, 1947)

Periodista i escriptor.

Vida i obra

Fou col·laborador d’En Patufet, en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil. També fou redactor del diari La Rambla (1936-38). Afeccionat a la literatura castellana, féu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat.

Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració. El mateix any es traslladà a Mèxic. En aquest país dirigí Nova Era, òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions com Confidencias. També fou un dels fundadors de Full Català (1941) i col·laborà en altres revistes de la premsa mexicana d’exili.

La seva poesia denota una clara influència de Josep Carner, amb qui mantingué una estreta relació durant els anys que coincidiren a Mèxic. Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Mèxic el 1942. La seva escassa obra en vers fou recollida pòstumament a Poesies (1963), musicades pel compositor gironí Narcís Costa i Horts.

Bibliografia

  • Bladé i Desumvila, A. (1993): De l’exili a Mèxic. Barcelona, Curial, p. 217-222.
  • Guansé, D. (1994): De Maragall a l’exili. Assaigs de crítica literària. Tarragona, El Mèdol, p. 172-173.
  • Riera Llorca, V. (1994): Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona, Curial, p. 206-209.