Resultats de la cerca

Lluitador per la independència del seu país, collaborà en diverses publicacions i hagué de fugir diverses vegades, als EUA Finalment, empresonat pels espanyols, fou afusellat A part la seva tasca periodística, deixà texts en prosa i, sobretot, poètics, com Cantos de la tarde 1860 i En días de esclavitud 1869/> Ja mort, en foren publicats els reculls Poesías póstumas 1871, Poesías completas 1872 i Nueva colección de poesías 1909

Fill de pare català i mare maonesa, molt jove encara fou corresponsal de premsa de la tercera guerra Carlina, i publicà diversos llibres, com Cartagena recuerdos cantonales 1875, Historia de los Alfonsos de Castilla y de Aragón 1875, Secretos e intimidades del campo carlista en la pasada guerra civil 1876 i Memoria de la pacificación 1877 Corresponsal de La Academia de Madrid i després de Le Petit Parisien a la guerra russoturca, intervingué també en la guerra italoetiòpica de 1894-96 Pel seu matrimoni, aconseguí grans possessions a la Rússia Blanca hi residí uns quants anys, i collaborà…

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…

Fill de família quàquera de recursos limitats, s’instruí gràcies al seu propi esforç i a la passió per la lectura Des de molt jove envià ja les seves collaboracions poètiques a diverses publicacions, com The Free Press , de Newburyport, i The Gazette , de Haverhill, de la qual fou director el 1829, i a altres També dirigí 1830 The New England Weekly Review de Hartford Posà aquesta activitat periodística al servei de les seves idees sobre l’abolicionisme, la qual cosa li produí greus problemes De la seva obra cal destacar Legends of New England in Prose and Verse 1831, Lays of my Home and…

Redactor del diari Rude Pravo , pertany al grup d’avantguarda eslovaca Dar, de caràcter surrealista Víctima de les purgues stalinistes, estigué empresonat del 1950 al 1962 La seva poesia, compromesa amb la realitat, sobretot obrera, té una gran riquesa d’imatges Nedel’a ‘Diumenge’, 1927, Otvorená Okná ‘Finestres obertes’, 1935, Svätý za dedinou ‘El sant darrere el vilatge’, 1939, etc

És autor d’obres filosòfiques, econòmiques i pedagògiques Fou editor de les revistes satíriques Truten ‘El vagarro’, Pustomel’a ‘El xerraire’ i altres, on criticava l’esclavatge, la ignorància, les arbitrarietats i la francomania de la noblesa

S'establí a Madrid i el 1757 fundà amb Juan Antonio Lozano un Diario noticioso, curioso-erudito y comercial Més tard creà, sol, la publicació miscellània Caxón de Sastre 1760-62 — imitada a Barcelona per PÀde Tarassona — i altres publicacions erudites, com el Diario Estrangero 1763, La Estafeta de Londres , El Correo Literario de la Europa 1780-82 i 1786-87, en les quals es mostra atent a les novetats europees Redactades en gran part per ell, palesa una actitud illustrada, però alhora reaccionària, potser única al seu temps, i que li ha valgut elogis de Menéndez Pelayo

Emigrà a Costa Rica 1885, on fou director i propietari del diari La República i on després dirigí la Gaceta Oficial del país Tornà a Barcelona, i fou cònsol de Costa Rica i un dels organitzadors de l’Exposició del Llibre Català preparada amb motiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…