Resultats de la cerca

Fou fundador i director de “La Exposición” 1887-91, òrgan de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Conreà poesia, teatre i novella en castellà

Tot i no fruir de monopoli, pels mitjans i xarxa de corresponsals, té projecció internacional en francès, anglès, alemany, castellà, portuguès i àrab a 154 països

Fundà i dirigí El Clamor Setabense  1887 Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte, El rector de Benigani , en català Publicà Setabenses ilustres 1916

Catedràtic de llatí a l’Institut Balear Collaborà a la “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño” i a diversos periòdics integristes i carlins Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà dels poetes mallorquins

Milità en el partit conservador, i collaborà a La Dinastía El 1906 ingressà al Diario de Barcelona , del qual fou director del 1923 al 1946 Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona 1934 Publicà la conferència en castellà Balmes, periodista 1928

Autor de narracions, quadres de costums, i poesies Llibre del dolor 1903 Escriví sainets, com La planxadora 1900, comèdies, com La gent d’ordre 1901, i teatre líric Barcelona al dia 1904 Fou collaborador del diari La Renaixença També escriví teatre en castellà, a Madrid

Fundà i dirigí la revista “Mestre Libori” a Ciutadella 1886, i residí uns quants anys a Buenos Aires, on fundà i dirigí la revista en castellà i en català “El Menorquín” 1919, interessant per a la història de les relacions entre Menorca i Amèrica

Formà part de la redacció de La Voz de Valencia i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir del 1977 amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual és de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà Publicà uns dotze mil exemplars i és dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador

Amb numeració nova i plenament catalanitzat, fou continuació de “Las Circunstancias”, periòdic redactat en castellà i degà dels diaris republicans de la península Ibèrica, fundat el 1874 El seu ideari, fidel de primer a les normes del partit possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que esdevingué plenament catalanista