Resultats de la cerca

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

Fill d’immigrants extremenys, visqué a Figueres, on s’inicià en el periodisme El 1970 s’installà a Girona, on participà en l’equip de Presència , i escriví en diverses publicacions catalanes Fou coautor, amb NJ Aragó, de Girona grisa i negra 1972 i un dels fundadors de Punt Diari , on escrivia una columna a l’última pàgina, que fou recollida en un llibre d’homenatges pòstum, Quiosc Membre del PSC, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter El 1981 fou creat, a Girona, el premi de narració breu que duu el seu nom

S’inicià el 1995 al diari Marca , i el 1996 s’incorporà al diari Sport Collabora en El País , Mundo Deportivo i Ara En mitjans radiofònics, el 1996 entrà a Catalunya Ràdio com a redactor encarregat de l’actualitat del Futbol Club Barcelona i des del 2000 forma part de l’equip de La transmissió d’en Puyal , en què analitza els partits oficials del FC Barcelona Fou cap d’esports d’aquesta emissora 2004-09 Ha escrit el llibre Fórmula Barça Viatge a l’interior d’un equip que ha descobert l’eternitat 2011 Des del 2012 fa de comentarista de partits de futbol a TV3

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un interessant…

Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa 1951 Després de La grande vacanza 1953, intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d' Il prete bello 1954 marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novelles Il fidanzamento 1956 i Atti impuri, Amore e fervore 1959, Il padrone 1965, representació caricaturesca del capitalisme en el diàleg L’assoluto naturale 1966 i en els apòlegs d' Il crematorio di Vienna 1969 Autor dels contes del Sillabario n° 1 1972 i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre Cara Cina , 1966…

Exercí com a inspector de la companyia de vapors Correos de Cuba 1899-1902 Afeccionat al periodisme, el 1903 entrà a la redacció de la revista comercial llatinoamericana editada a Barcelona El Mercurio , i a partir del 1919 en fou nomenat director Presidí la cambra de comerç espanyola a Tànger 1897-99, l’Associació de Periodistes de Barcelona 1915-1920, la Casa d’Amèrica 1919-1924 i la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1921-1926 Home emprenedor en el món comercial, formà part de diverses entitats, la Comissió Permanent de la Junta Nacional del Comercio de Ultramar i l’…

Treballà a “El Matí” i “La Nau”, fou sotsdirector de “Flama” i director de “L’Avant”, publicacions fejocistes, i director del diari “Catalònia”, a Tarragona 1935-36 Després de la guerra civil de 1936-39 dirigí “Tú”, òrgan de les GOAC, a Madrid Ha publicat els llibres Oasi 1931, L’anticrist a les escoles 1934, Calaixera de romanços reusencs 1966-67, tres monografies locals Entre vinyes i telers La vida de Sant Llorenç Savall 1968, Plegamans 1969, Montgrony 1969, un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní 1971 i un estudi sobre la devoció popular, Oracions, eixarms…

Utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Pertangué al Centre Català Collaborà als periòdics Un Tros de Paper , L’Embustero  1866, La Pubilla , Diari Català , El Estado Catalán , La Campana de Gràcia , l’ Almanac de La Campana , Lo Xiulet del Carril  1881, de Vilanova i la Geltrú, i la Revista de Catalunya El 1867 fundà el periòdic La Rambla Dirigí El Telégrafo , i fundà i dirigí el republicà i anticlerical El Diluvio , així com La Imprenta Escriví per al teatre La creu de la masia 1873, en collaboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana També, com a fulletó d’ El Diluvio , Azares de…

Començà en mitjans locals i en premsa escrita com Solidaridad Nacional i El Correo Catalán Posteriorment treballà a la redacció de Mundo Deportivo 1981-96, on arribà a ser redactor en cap de la secció de futbol A partir del 1996 exercí de sotsdirector del diari As i de responsable de la delegació a Catalunya, fins el 2010, fent cròniques del Real Madrid i de l’Espanyol El 2011 passà al diari Marca En ràdio fou comentarista a Onda Cero 1991-93 i a Cadena SER, en els programes El Larguero i Carrusel Deportivo , respectivament El 2010 passà a la cadena COPE, per formar part del…

S’inicià al collegi Pare Manyanet de Barcelona, jugà al CP Voltregà i la UE Horta, i entrenà equips de base de la UE Horta i el CH Canet Dirigí el CE Arenys de Munt 1981-83 a divisió d’honor i primera divisió Com a periodista, collaborà en la revista Patín Sport i en el programa Radio Hockey , i fou redactor de Todo Hockey , Ràdio Sabadell i, des del 1984, del diari Mundo Deportivo Entre el 1989 i el 1991 dirigí la revista Stick i collaborà amb Ràdio 4 Treballà a la divisió d’operacions de premsa del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92, i fou director adjunt de premsa de l’estadi de…