Resultats de la cerca

Fou el primer dels grans periòdics britànics, i fins a la seva desaparició 1929 exercí una influència notable Carlyle, Horner i Macaulay en foren collaboradors

Fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia, hi collaborà assíduament Francesc Pi i Margall Defensà l’associació obrera com a instrument de defensa, organització i representació de classe

A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies Continuà sortint després de la seva mort, fins el 1887

El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical Deixà de publicar-se el 1895

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

Des del 1948 pertany al Grupo Correo Gestiona una cadena de televisió local, una cadena de ràdio local i una quinzena de setmanaris gratuïts Al principi del 2005, tenia una difusió de 90000 exemplars

Inserí extractes de les sessions de les corts de Cadis i discursos sobre la història i estat del comerç i de l’agricultura a Europa

Amb “El Grito de un Libre Europeo” —del qual sols aparegué un número el 1822—, foren els òrgans dels escassos liberals exaltats durant el Trienni Liberal El seu lema era Constitució o mort , propugnava la sobirania popular i es planyia de l’ambient contrarevolucionari de Palma

Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastián Hernández Morejón per tal d’informar sobre els esdeveniments de la guerra del Francès El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca” El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics Amb l’aparició de l’"Aurora Patriótica Mallorquina” 1812 es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat

Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava una llàntia voltada per la llegenda " Da vida y esperanza” A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre