Resultats de la cerca

Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de “la Columna de Hierro”,la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives Dirigit per Abraham Guillén, tingué la collaboració regular, entre d’altres, de Gonzalo Vidal, SCano Carrillo, JRueda Ortiz, Emili Mistral i Ada Martí

Propietat de Joan Pich i Pon i dirigit per Màrius Aguilar, Josep Amich Amichatis i Francesc Aguirre, fou de tendència lerrouxista Publicà interessants articles de Rafael Moragas Durant la guerra civil fou editat pels treballadors en règim de cooperativa

Dirigit per Enric Cabañas, i amb RCartañà, PRipoll i Viralta com a principals collaboradors, intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà a través d’una Associació Nacional de Treballadors, oposat a l’obrerisme internacionalista

Era illustrat per Pellicer i Llopart En una segona època de l’1 de desembre de 1897 a l’1 de gener de 1905 fou només publicació interna de la societat

Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes

Fundat com a publicació independent agost del 1930, es convertí en diari i òrgan oficial del PCE novembre del 1931 fou suspès després dels fets d’octubre del 1934 i reaparegué pel gener del 1936 Suprimit el 1939, es mantingué com a publicació clandestina fins el 1978 Fins el 1980 fou publicat com a diari i, posteriorment, com a setmanari

Fundat el 1944, fou dirigit per HBeuve-Méry, seguint la fórmula i la línia de collaboracions de Le Temps , i posteriorment el dirigiren JFauvet 1969, ALaurens 1982 i AFontaine 1985 Del 1946 al 1948 publicà un setmanari, Une Semaine dans le Monde , substituït per Sélection Hebdomadaire du Monde També edita dos periòdics mensuals, Le Monde Diplomatique i Le Monde des Philatélistes i nombrosos suplements Es destaca per la informació, abundant i que tendeix a ésser objectiva El 2000 el tiratge era d’uns 368 000 exemplars

Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla tingueren una…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra civil se n'…