Resultats de la cerca

S’inicià en el periodisme esportiu amb l’hoquei sobre patins, però s’especialitzà en el futbol Treballà per al diari As 1970-76, a Barcelona, i La Vanguardia 1976-96, i cobrí les Copes del Món de futbol d’Espanya 1982, Mèxic 1986 i Itàlia 1990 S’incorporà al FC Barcelona 1996-10, on creà un departament d’investigació de mercats de futbol Collaborà amb tots els entrenadors del primer equip blaugrana i incorporà l’edició en vídeo com a protocol de treball en la tasca d’entrenament El 2003 obtingué el títol d’entrenador de futbol Des del 2010 és professor de noves tecnologies i direcció d’equips…

Treballà en la premsa i la radio comarcals, a Ràdio Barcelona, el diari Dicen i Radio Nacional Participà en la fundació de Catalunya Ràdio 1983 en el departament d’esports, que dirigí 1987-2004 Fou editor dels programes Camí del 92 1986-87 i Força Esports 1987-2007 Ha estat enviat especial de Catalunya Ràdio a les Copes del Món e futbol de Mèxic 1986, Itália 1990, els Estats Units 1994 i França 1998, i als Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Sydney 2000 Ha estat guardonat dues vegades 2003, 2004 amb el Premi de Periodisme Esportiu de Catalunya i una vegada 2006 amb el…

Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la Federació de…

Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat…

Després de llicenciar-se en periodisme per la Universitat Oficial de Bukavu, s’incorporà a l’emissora de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo, Ràdio Okapi, des d’on inicià la seva defensa de les dones, collectiu molt castigat per la violència crònica que hi ha al país des del 1996 i, sobretot, per les violacions Membre de l’Associació de Dones Periodistes i presidenta a la RD del Congo de l’African Institute for Development Policy AFIDEP, ha donat a conèixer aquesta realitat al món i ha impulsat allegacions als tribunals internacionals Ha rebut nombrosos premis…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del jugador de hoquei patins Santi Garcia Arnalot, començà com a redactor de Ràdio Nacional d’Espanya El 1962 entrà a treballar a Televisió Espanyola, en què fou director administratiu i de personal del grup operacional d’Eurovisió per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, la Copa del Món de futbol 1970 i els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972 Va ser, entre altres càrrecs, creador i responsable del departament de programes esportius de TVE, secretari general de RTVE i cap de serveis de TVE a Catalunya 1974-78 El 1978 deixà TVE…

Té l’origen el 1977 amb la compra de la revista “Actualidad Económica” per part dèun grup de periodistes que els anys següents adquiriren altres publicacions periòdiques El 1986 creà Área Editorial, SA per a la publicació del diari econòmic sExpansión”, especialitzat en informació d’empreses, en economia i finances, i el 1992, amb la fusió dels diversos grups editorials creats aquests anys es constituí el grup amb el nom actual Els anys següents adquirí participacions, entre d’altres, a Vía Digital, Antena 3 i “El Mundo”, i ha entrat als mercats de Llatinoamèrica i Portugal Entre les…

Cronista esportiu de premsa El Matí , La Vanguardia , Tele-exprés , etc i corresponsal L’Équipe , Tribunne de Lausanne , Sports Illustrated , Life , ABC , i de l’agència United Press International, destacà també com a divulgador i estudiós de l’esport Autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general Olimpíada 1976 , 1976, etc, i dirigí també l' Enciclopedia Mundial del Fútbol Així mateix participà en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI i la promotora per la…

L’any 1962, es traslladà als EUA, on treballà per a les emissores de ràdio WWR, de Dallas, KOMA, d’Oklahoma City, i KMEN, de Los Angeles, on conegué l’eclosió del pop i el rock L’any 1967 tornà a Anglaterra, primer a Radio London i poc després a la BBC, on desenvolupà tota la seva trajectòria Com a presentador i disc-jockey del programa nocturn “Top Gear”, fou un gran difusor de les noves tendències musicals, i contribuí decisivament a la popularització de la música underground i independent L’any 1998 fou nomenat Cavaller de l’Orde de l’Imperi Britànic per la seva aportació a l…

Utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Pertangué al Centre Català Collaborà als periòdics Un Tros de Paper , L’Embustero  1866, La Pubilla , Diari Català , El Estado Catalán , La Campana de Gràcia , l’ Almanac de La Campana , Lo Xiulet del Carril  1881, de Vilanova i la Geltrú, i la Revista de Catalunya El 1867 fundà el periòdic La Rambla Dirigí El Telégrafo , i fundà i dirigí el republicà i anticlerical El Diluvio , així com La Imprenta Escriví per al teatre La creu de la masia 1873, en collaboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana També, com a fulletó d’ El Diluvio…