Resultats de la cerca

Començà com a dibuixant a L’Esquella de la Torratxa 1915, Papitu 1916 i Patufet 1916 Collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya 1933 i D’Ací i d’Allà Dirigí els setmanaris humorístics esportius Xut 1922 i El Once 1954 Creà “l’avi del Barça” i també treballà com a caricaturista en el cinema, on collaborà amb Cinopolis 1929, La Llanterna Sonora 1931 i Xut , que tenia secció cinematogràfica Treballà a Ràdio Barcelona 1933 i Ràdio Associació de Catalunya Escriví l’obra teatral Ha guanyat el Barça 1949

Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i establí les bases per a la recuperació de la Volta a Catalunya Fou redactor dels diaris El Diluvio , El Noticiero Universal i Mundo Deportivo , i cobrí diverses edicions del Tour de França Rebé la insígnia d’or 1964 i la medalla d’or 1977 de la Volta a Catalunya i les medalles de les federacions catalana i espanyola de ciclisme i del Tour de França Conegut com l’avi Torres , l’organització de la Volta a Catalunya l’homenatjà en diverses ocasions i inaugurà la placeta Ramon Torres 2010, a Barcelona

De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire  i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de España 1940 i…

Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics Participà en el primer Saló dels Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Fou l’ànima de les revistas “Xut” 1922-36 i “El Once” 1945-65, que dirigí des del 1954 Creà l’efímer “El Senyor Canons” 1925 i 1930 Collaborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” des del 1915, “Papitu” des del 1916, “El Be Negre”, del qual fou director artístic 1931-33, “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” des del 1933, “Destino”…

Es llicencià en dret 1871 a la Universitat de Barcelona Fou membre de La Jove Catalunya, en què, essent-ne president 1874, dissertà «sobre la inspiració poètica i ses causes», i de la Joventut Catòlica El 1870 guanyà un accèssit per un poema patriòtic als Jocs Florals de Barcelona, en què el 1874 fou el mantenidor encarregat de fer el discurs de gràcies Fou redactor de La Renaixença i collaborador de Lo Gai Saber , Anuari Català , Revista de Ciencias Históricas , El Parthenón  i Reforma del Notariado , en què publicà, a part de poemes i narracions, articles de crítica literària i estudis, com…

Estudià ciències de la informació Ha destacat en el gènere novellístic La seva primera novella, Evangeli gris 1982, que guanyà el premi Sant Jordi, tracta el món jueu i l’antisemitisme, temes cabdals en la seva obra, al costat d’altres com la identitat i la política catalanes o les grans confrontacions ideològiques del segle XX, sovint plasmats a través de recreacions històriques o d’allegories La seguiren País d’Itàlia 1983, premi Sant Joan i Els anys a ciutat 1986, una crònica generacional  Les illes grogues 1987 i Entre batalles 1987 mostren una major narrativitat objectiva, i a Titànic…