Resultats de la cerca

Començà com a dibuixant a L’Esquella de la Torratxa 1915, Papitu 1916 i Patufet 1916 Collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya 1933 i D’Ací i d’Allà Dirigí els setmanaris humorístics esportius Xut 1922 i El Once 1954 Creà “l’avi del Barça” i també treballà com a caricaturista en el cinema, on collaborà amb Cinopolis 1929, La Llanterna Sonora 1931 i Xut , que tenia secció cinematogràfica Treballà a Ràdio Barcelona 1933 i Ràdio Associació de Catalunya Escriví l’obra teatral Ha guanyat el Barça 1949

Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics Participà en el primer Saló dels Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Fou l’ànima de les revistas “Xut” 1922-36 i “El Once” 1945-65, que dirigí des del 1954 Creà l’efímer “El Senyor Canons” 1925 i 1930 Collaborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” des del 1915, “Papitu” des del 1916, “El Be Negre”, del qual fou director artístic 1931-33, “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” des del 1933, “Destino”…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…