Resultats de la cerca

Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus  i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses…

Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari…

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell…

Fou fundat a Lleida el 20 de desembre de 1938, després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco Editat per Prensa del Movimiento fins el 1976, després se'n féu càrrec l’estat fins el 1984, que fou tancat, i reaparegué el 1985 després de comprar la capçalera una empresa formada per empresaris lleidatans Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que sortí Diario de Lérida 15 de maig de 1966 Tenia especial cura de la temàtica agrícola, una notable difusió entre la pagesia lleidatana i publicava alguns articles i informacions en català Després de l’elaboració d’un estudi per a…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de España 1940 i…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà en diverses publicacions periòdiques Fou director d’ El Temps 1984-88, de la revista Setze i dels diaris El Observador i Avui 1996-2007, de l’editora del qual, el Consell Editorial de la Corporació Catalana de Comunicació SL, fou president, i és columnista i articulista habitual d’aquest diari amb el pseudònim de Desclot  i amb el seu propi nom En el camp audiovisual, ha estat guionista i director de diversos programes de Televisió de Catalunya , com Pares i fills i Stromboli , i els anys 2009-10 fou…

Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004, Madariaga De…