Resultats de la cerca

Començà a treballar de molt jove en el negoci familiar de venda de roba i, també de molt jove, començà a participar en la premsa local i comarcal, i el 1954 fundà la revista Canigó , que dirigí de 1954 a 1971 Collaborà amb l’escriptora Isabel-Clara Simó , amb qui es casà el 1968, i que el succeí en la direcció de la revista L’any 2010 fou guardonat amb la Mosca del Collegi de Periodistes de Girona com a creador i impulsor d’una publicació de gran rellevància en la resistència política i cultural durant el franquisme

Residí des de molt jove a Madrid milità de primer en el partit carlí Més tard dirigí “La Unión Católica” i fou diputat a corts Entre altres obres publicà El liberalismo 1883, Sobre el regionalismo 1899 i Del desastre nacional y sus causas 1899

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense , El Independiente  de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona  i El Demócrata , on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París , hi dirigí la revista…

Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d’Alboraia 1893 i Salir del paso 1891 Se n'anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de Diario Universal , Informaciones , La Tribuna i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas

Visqué des de petit a Barcelona i de molt jove exercí el periodisme amb el pseudònim de Liberto Calleja Collaborà sempre a la premsa anarquista i anarcosindicalista de Catalunya, i a la de diversos països d’Amèrica i de França Dirigí Solidaridad Obrera de Barcelona Prologà la versió castellana de la biografia de Louise Michel de Fernand Planche i un opuscle d’H Plaja sobre sindicalisme Actiu militant de l’organització obrera de Catalunya, s’expatrià durant la Dictadura de Primo de Rivera i una altra vegada després del 1939

Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s’inicià de molt jove en el món de la fotografia Amb tretze anys, aconseguí el carnet de premsa de la Ilustración Española Juntament amb Gaspar, Claret, Vidal, Ferma i Florit, entre d’altres, establí les bases del fotoperiodisme esportiu de la dècada dels anys vint Treballà en les principals publicacions esportives de la dècada de 1920, com Gràfic-Sport , La Hormiga de Oro , La Vanguardia , Diario de Barcelona , Diario de Tarragona , La Cruz , El Día Gráfico , Illustració Catalana , Marca , ABC i Blanco i Negro

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

Tot i que es va iniciar com a dibuixant i cartellista —de jove collaborà amb dibuixos i gravats a L'Escut de Reus —, es passà a l'escriptura Publicà les glosses Evocacions  1921 i  Moments  1923 i obres de teatre com  Camp perdut  1915,  La gran passió  1917,  La bruixa  1918 i  L’heroïna  1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Collaborà amb publicacions de Reus, com La Veu del Camp, Foment setmanari nacionalista republicà,  i dirigí la revista Meridià Tribuna del Front Intellectual Antifeixista  1938

El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic

De jove collaborà en La Tralla i El Poble Català amb la signatura de PB Tarragó Més tard dirigí la revista de turisme Barcelona Atracción i fou administrador general dels Museus d’Art a Barcelona i secretari de l’Institut del Teatre 1913-48 És autor d’ Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona 1945, Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona 1946, Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona 1946 i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres 1948 Morí en l’acte d’homenatge que li fou tributat per l’Institut del Teatre És pare de l…