Resultats de la cerca

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine Mundo , i en…

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…

Carlí, collaborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a El Diario de Valencia , on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencians Publicà un important catàleg de Premsa valenciana 1928, uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista 1917, l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa 1921 i reculls d’articles Oratoria monesipal, Monecipalerías i Bajonazos al idioma , preferentment antirepublicans Aplegà una important collecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una notable…

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Titulat per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1976 treballà, successivament, a  Catalunya Express , El Correo Catalán , El País i  El Mundo  primer subdirector de la delegació catalana, i collaborà en  El Periódico de Cataluña , L’Econòmic i, durant molts anys, en l’ Avui  El 2004 rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de mitjans de comunicació en premsa escrita per la columna “Plaers de ma vida”, en aquest darrer diari Referència del periodisme cultural en la premsa de Barcelona i també especialista en política internacional, publicà assajos, com ara El último Dalí…

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en resposta a l’…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…