Resultats de la cerca

Fou director i propietari d' El Imparcial i més tard promotor del diari El Sol , portat intellectualment pel seu fill J Ortega y Gasset Els diaris de la seva propietat foren portaestendards de les idees de la Generació del 98 Com a escriptor conreà la novella La cigarra , 1879, el teatre i les narracions de viatges

Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA  PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián  1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a…

Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus  i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou redactor d’economia i editorialista a La Vanguardia  des del 1971 fins el 1980, que fou nomenat director general de publicacions d’ El Noticiero Universal  1980-82 Des del 1983 fins al 1985 fou assessor executiu del ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer i formà part de la delegació oficial del Ministeri en els consells de ministres de l’OCDE i les assemblees anuals de l’FMI El 1985 es reincorporà a La Vanguardia per impulsar el suplement Economía y negocios i exercí la direcció del diari 1987-2000 Fou director de Barcelona Televisió…

Des de la infantesa visqué a Nova York amb la seva família, i hi estudià dansa moderna Del 1962 al 1973 fou ballarina professional A mitjan anys setanta començà a collaborar amb el diari britànic The Guardian , i posteriorment passà a fer-ho amb The Washington Post Per a aquest diari escriví juntament amb el corresponsal de  The New York Times Raymond Bonner un reportatge que tingué una gran repercussió sobre la matança del Mozote El Salvador, en què l’exèrcit salvadorenc assassinà uns 900 civils en una operació contra la guerrilla Posteriorment ha treballat per a altres publicacions, entre…

L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25  d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per desavinences amb la direcció…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona,  i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de  Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer…

Nascut en una família sefardita, des de molt jove abraçà la causa de l’esquerra i en els anys de la Segona Guerra Mundial participà activament a la Resistència a Algèria Posteriorment s’uní als aliats, passà a França i fou desmobilitzat després de l’alliberament de París 1945 Tot i inscriure’s a la Sorbona per cursar filosofia, fou cridat per Félix Gouin, cap del govern provisional de la República, i hi collaborà del gener al juliol del 1946 El 1947 fundà la revista Caliban , per a la divulgació del pensament d’esquerres, i conegué Albert Camus , el qual l’influí profundament Desapareguda la…