Resultats de la cerca

S’inicià com a collaborador a la revista Stadium 1915-17 Exercí de president del consell d’administració i de director gerent del diari Mundo Deportivo , heretat del seu pare el 1921 Restà vinculat a aquest diari fins el 1936 i novament després de la Guerra Civil com a redactor en cap 1939-67, sotsdirector 1960-67 i director 1967-76 Rebé la medalla del mèrit del treball 1974 i el premi Forjador de la Jean Bouin, a títol pòstum 1985 El 1979 s’instaurà el Trofeu Ricard Grau Escoda de ciclisme

Treballà en ràdio, televisió i premsa durant la dècada de 1970 Fou el primer cap de premsa d’un club de futbol de l’Estat espanyol, el Futbol Club Barcelona 1981-03, el qual posà el seu nom a la sala de premsa Durant aquest període organitzà els actes del centenari del FC Barcelona

S’inicià el 1995 al diari Marca , i el 1996 s’incorporà al diari Sport Collabora en El País , Mundo Deportivo i Ara En mitjans radiofònics, el 1996 entrà a Catalunya Ràdio com a redactor encarregat de l’actualitat del Futbol Club Barcelona i des del 2000 forma part de l’equip de La transmissió d’en Puyal , en què analitza els partits oficials del FC Barcelona Fou cap d’esports d’aquesta emissora 2004-09 Ha escrit el llibre Fórmula Barça Viatge a l’interior d’un equip que ha descobert l’eternitat 2011 Des del 2012 fa de comentarista de partits de futbol a TV3

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de…

Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando Fou redactor d' El Correo Catalán , on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares publicats en dos volums, 1943 i 1944 en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán 1946 i Nueva crónica de Barcelona 1945-46, aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

Llicenciat en Periodisme i màster en Direcció de màrqueting estratègic d’entitats esportives, el 1996 ingressà al departament de premsa i relacions públiques del Futbol Club Barcelona, que dirigia Ricard Maxenchs D’aleshores ençà ha ocupat diferents responsabilitats, com ara coordinador de l’àrea de penyes 1997-98, adjunt a l’organització dels actes commemoratius del centenari del club 1998-2000 i coordinador de l’àrea de comunicació i relacions públiques 2000-01 Des del setembre del 2001 és cap de premsa del FC Barcelona i des del novembre del 2002 dirigeix Barça , revista…

Tot i que va començar com a periodista cultural i poeta, amb llibres com Amb un paper i un llapis 1979, Fulls i hores 1981, Quinze poemes d’abril 1982, Absència 1982 i L’eterna conversa 1983, encarà la seva activitat com a editor Amb Àlex Susanna, Alfred Sargatal i Ricard Badia cofundà l’editorial Columna 1985, de la qual n’esdevingué director i que es convertí en una de les editorials més dinàmiques i renovadores del final dels anys vuitanta i la dècada dels noranta L’any 2000, juntament amb l’editorial Columna, s’incorporà al grup Planeta Ha collaborat a diversos mitjans de…

De periodicitat diària, bé que inicialment redactat en castellà amb el nom de Diario de Villanueva y Geltrú , publicava molt sovint collaboracions en català Continuà la seva edició fins el 1936 com a Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias Un article publicat en català el 1957 li causà problemes amb les autoritats franquistes Des del 1976 es publicà amb la capçalera Diari de Vilanova Passà a ser íntegrament en català i d’aparició setmanal Des del 2000 el tiratge era d’uns 7000 exemplars Aquest any rebé la Creu de Sant Jordi Afectat de greus problemes econòmics, el…

Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la…