Resultats de la cerca

Utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Pertangué al Centre Català Collaborà als periòdics Un Tros de Paper , L’Embustero  1866, La Pubilla , Diari Català , El Estado Catalán , La Campana de Gràcia , l’ Almanac de La Campana , Lo Xiulet del Carril  1881, de Vilanova i la Geltrú, i la Revista de Catalunya El 1867 fundà el periòdic La Rambla Dirigí El Telégrafo , i fundà i dirigí el republicà i anticlerical El Diluvio , així com La Imprenta Escriví per al teatre La creu de la masia 1873, en collaboració amb Frederic Soler, i La veu de la campana També, com a fulletó d’ El Diluvio…

Treballà al Diario Español de Tarragona 1944-84, del qual també fou director 1980-83 Feu el seguiment de l’equip de futbol del Club Gimnàstic de Tarragona i del Reus Deportiu d’hoquei sobre patins Fou corresponsal de Mundo Deportivo a Tarragona 1984-98, així com de Marca

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939

Senador 1928 fou reelegit fins que morí, partidari de l’aïllacionisme, atacà sovint el president FDRoosevelt El bombardeig de Pearl Harbor, però, el féu inclinar cap a la guerra i la presència internacional dels EUA Així, féu costat a la creació de l’ONU 1945, del pla Marshall 1948 i de l’OTAN 1949

Oficial expulsat de l’exèrcit, fou redactor del diari barceloní “El Republicano”, des del qual, el 1842, a l’inici de la revolta contra Espartero, preconitzà que la milícia elegís una comissió revolucionària Elegida així la Junta Popular Directiva Provisional, en fou un dels membres més destacats Molt aviat els sectors més moderats destituïren la junta, i Carsy fou enviat a l’exili

Donat a conèixer amb un recull poètic, Poesie grigioverdi 1915, escriví, entre altres obres, Gente in Aspromonte 1930, Vent’anni 1930, L’età breve 1946 i el dietari Quasi una vita 1951 En les seves novelles, narracions i articles periodístics, descriví amb un pessimisme combatiu, proper al de Giovanni Verga i estilísticament molt reeixit, el paisatge i els problemes de la terra calabresa, així com les tensions socials plantejades a les ciutats

Per aquest tipus de continguts s’entenen imatges violentes, tracte vexatori o pornografia Així mateix, en aquest horari no es poden inserir anuncis o qualsevol tipus de campanya comercial que promogui el culte al cos i el rebuig de l’autoimatge En el cas de l’Estat espanyol, l’obligació de l’horari protegit emana de la Llei de Comunicació Audiovisual del 2010, en què l’article 7 estableix els drets del menor

Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española

En el cas del periodistes catalans, el Codi Deontològic se sustenta en dotze criteris que volen estimular la reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han d’inspirar l’exercici professional Així mateix, incorpora un seguit d’annexos sobre la manipulació d’imatges, sobre internet i sobre la cobertura periodística de conflictes armats o bèllics Els professionals de la informació de Catalunya es dotaren de Codi Deontològic durant el II Congrés de Periodistes celebrat al mes d’octubre del 1992

Fou secretari general de la Federació Catalana de Lluita Com a periodista treballà des de l’any 1946 a Mundo Deportivo , on s’especialitzà principalment en gimnàstica, així com en judo i en lluita Cobrí diverses edicions dels Jocs Olímpics Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Gimnàstica 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 També fou guardonat amb la medalla de salvament marítim 1974 i amb vint-i-set premis estatals de premsa de diferents federacions