Resultats de la cerca

En aquesta primera etapa, suspesa el 1936, tingué una sortida setmanal Reaparegué el 1939 com a diari pertanyent a l’antiga Cadena del Movimiento L’any 1977, en desaparèixer el Movimiento Nacional, passà a Medios de Comunicación del Estado L’any 1979, a causa de les seves pèrdues econòmiques, deixà de publicar-se

Arribà a una tirada de 16000 exemplars Defensor dels punts de vista aragonesos, publicà articles polèmics entorn, sobretot, de les terres catalanes de ponent El 1986 deixà de publicar-se

És autor de contes, en els quals, amb un humor a la manera de Mark Twain, arriba sovint al cinisme i al sarcasme Tales of Soldiers and Civilians 1891, Can such Things Be 1893, etc

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

S’inicià el 1952, en incorporar-se al setmanari Dicen , del qual arribà a ser director adjunt des del 1974 També collaborà en diaris esportius com As , Sport , Lean , Barça i Don Balón Formà part de la junta directiva de l’Agrupació Espanyola de Periodistes Esportius Publicà Els presidents del Barça 1998 i rebé el guardó La Ploma d’Or de periodisme esportiu 1999

Tingué com a president Sebastià J Carner, redactor un temps d’ “El Correo Catalán”, director de la revista “La Hormiga de Oro” Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué

Començà com a redactor al diari Dicen 1971-74 i arribà a ser-ne el director 1976-77 També exercí de redactor de l’agència EFE a Barcelona 1972-74 Posteriorment fou redactor en cap de La Vanguardia 1974-80 Va collaborar en la revista Don Balón 1975-76 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre Barça Campió Fou cap de premsa del Barça en època de Núñez

Es formà a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid 1951 Començà la trajectòria com a redactor de La Hoja del Lunes de Barcelona 1942-70 i arribà ser-ne sotsdirector 1970-78 Parallelament també fou redactor de l’agència EFE 1952-78, sotsdirector als esportius Dicen i Lean 1952-75 i redactor al setmanari Dicen 1969-76 Entre altres llibres, publicà una Història del futbol català 1968

S’inicià en el diari Dicen el 1979 Cobrí el Campionat del Món 1980 i la Vuelta a Espanya 1982 El 1988 ingressà al diari Sport El 1989 cobrí el seu primer Tour de França i el 2010 arribà a les 22 edicions Des del 1996 fou enviat especial al Giro d’Itàlia, el Tour de França, la Vuelta a Espanya i el Campionat del Món Cobrí també les informacions dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996

Fou campió d’Espanya de pentatló i de 4 × 400 m llisos Entrà en el periodisme com a fotògraf de la revista Barça i passà a El Correo Catalán , diari en el qual arribà a ser redactor en cap d’esports Seguí l’actualitat del Futbol Club Barcelona, amb una sèrie de reportatges titulats «Bajo la piel del estadio» Publicà el llibre Un Barça triomfant Antologia d’una incongruència 1988, sobre la figura del president Núñez