Resultats de la cerca

Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue

Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1906-10, 1916-20, 1933…

Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un…

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les comunicacions,…