Resultats de la cerca

Continuador de l’estil intimista de Pedro Salinas Autor, entre d’altres, de Segundo amor perdido 1947, A Pedro Salinas, en su muerte 1951, Sombra elegida 1953, La infinita manera 1960, de la biografia San Juan de Dios, una aventura iluminada 1957 i de les semblances Valores de mi tiempo 1970

Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…

Vida i obra Els anys 1920-23 visqué a l’Argentina, des d’on començà a enviar articles al setmanari Sóller , on collaborà fins el 1972 De retorn a Mallorca, es guanyà la vida com a empleat de banca Durant la Guerra Civil de 1936-39 s’afilià al partit dels carlins per tal que commutessin la pena de mort al seu germà gran, cosa que aconseguí Collaborà també a l’ Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , Majòrica , Lluc i als diaris Diario de Mallorca i  Baleares , amb narracions i articles de crítica literària o de tema divers Emprà sovint el pseudònim Fidel La seva obra narrativa es desmarca…

Inicià la seva carrera a València des de les pàgines del diari El Radical i passà tot seguit a Barcelona on collaborà, entre d’altres, a L’Esquella de la Torratxa , i dirigí El Día Gráfico i La Noche Exiliat a Perpinyà el 1939, escriví Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 1944 i Biografía del Paralelo 1945, en collaboració amb Rafael Moragas i Maseras i utilitzant el pseudònim comú de Luis Cabañas Guevara

Treballà en diverses emissores entre les quals Ràdio Barcelona, COM Ràdio i RAC 1 També treballà en el món de la televisió en cadenes com Televisió Espanyola a Catalunya, on presentà la tertúlia futbolística La Barberia 1991-96, Canal Olímpic, Televisió de Catalunya o BTV, on presenta la tertúlia futbolística La Porteria També s’ha dedicat a la premsa esportiva en el diari Mundo Deportivo i publicà, juntament amb Pere Cullell la biografia de José Mari Bakero, La balada de Wembley 1994

Graduada per la Universitat de Chicago el 1938, inicià la seva carrera treballant pel San Francisco News , i posteriorment s’incorporà al The Washington Post El 1963 passà a dirigir aquest diari després de la mort del seu marit, Philip LGraham, que en fou editor des del 1946 Contribuí a consolidar el The Washington Post arran del tractament informatiu que féu del cas Watergate, motiu pel qual rebé el premi Pulitzer l’any 1973 Escriví Personal History , obra guanyadora del Pulitzer de biografia el 1998

Visqué des de petit a Barcelona i de molt jove exercí el periodisme amb el pseudònim de Liberto Calleja Collaborà sempre a la premsa anarquista i anarcosindicalista de Catalunya, i a la de diversos països d’Amèrica i de França Dirigí Solidaridad Obrera de Barcelona Prologà la versió castellana de la biografia de Louise Michel de Fernand Planche i un opuscle d’H Plaja sobre sindicalisme Actiu militant de l’organització obrera de Catalunya, s’expatrià durant la Dictadura de Primo de Rivera i una altra vegada després del 1939

Llicenciat en dret, collaborà a La Publicitat , L’Opinió i La Humanitat i dirigí Última Hora Secretari de l’Associació de Periodistes de Barcelona Fou oficial de la columna anomenada Macià-Companys durant la guerra civil S'exilià el 1939, publicà a Niça la revista Per Catalunya 1945 i redactà el Journal d’un expatrié catalan 1946 del comte de Güell Tornà el 1950 Fou redactor de Tele-exprés i de Tele-estel Entre altres obres, publicà 14 d’abril 1938, El 19 de juliol a Barcelona 1938, Los ismos 1958, Raquel Meller 1963, La guerra de los seis días 1967 i, en collaboració amb JAParpal, la…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà una…