Resultats de la cerca

Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona

Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004, Madariaga De…

El 1880 obrí una papereria i centre de subscripcions i poc després una impremta, on publicà una Biblioteca Balear , amb obres de GMaura, JLPons i Gallarza, Joan Alcover i PAPeña El 1893 fundà el diari La Última Hora , amb criteris periodístics renovadors El 1900 aconseguí la concessió temporal dels terrenys de s’Hort del Rei, on construí, entre altres edificis, el Teatre Líric Del 1912 al 1916 fou regidor de Palma pel partit weylerista Intervingué en la fundació d’empreses com la Societat General de Tramvies Elèctrics Interurbans de Palma 1916, el Progrés Urbà 1922 i l’Aeromarítima…

Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal  1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…

Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal  1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…

Conegut com Paco Gibert, fou un dels pioners en la pràctica del waterpolo a Catalunya sorgit del Club Natació Barcelona CNB Guanyà dos Campionats d’Espanya 1920, 1921 i quatre de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 També participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924 Fomentà l’esport infantil amb la creació de la primera escola de natació i waterpolo del CNB 1925 Fou vicepresident del club 1920-27 i un dels promotors de la construcció de la piscina municipal de Montjuïc, la primera de dimensions olímpiques a l’Estat També presidí la Federació Catalana de Natació 1927-29 Entrenà l’…

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…

Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a Puntarenas, on treballà en comptabilitat i en…

Llicenciat en periodisme 1969, i en història contemporània 1978, ha exercit la docència com a professor d’història en instituts d’educació secundària 1980-82 i 1992-2007 i com a professor associat d’Història del periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1992 a 2002 Ha collaborat en un gran nombre de periòdics de Catalunya, tant a la premsa barcelonina com a la comarcal Entre altres, fou director d’ Oriflama  de 1971 a 1974, crític literari a El Periódico  1985-2002 i collaborador de les revistes  L’Avenç , Presència  i Revista de Girona…