Resultats de la cerca

Proteccionista, defensor de la Constitució del 1837, protestà dels intents de tractats comercials amb Anglaterra

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Fusionat amb “La Corona” abans La Corona de Aragón el 28 de juliol de 1868, perdé el títol, que recuperà el 30 de setembre del mateix any Dirigit per Teodor Baró, l’adhesió d’aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic el 30 d’abril de 1886

Publicat en castellà 29 de setembre de 1856 — 23 de juny de 1857, inserí poesies en català, entres elles la famosa A la Verge de Montserrat , del mateix Balaguer El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l’estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions

Es llicencià en dret i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre 1859-66 dirigí el diari barceloní El Telégrafo , on escriví crítica musical i sobre política estrangera També hi publicà una sèrie de treballs sota l’epígraf Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà amb Antoni de Bofarull en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des del 1852 i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1860 

Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’especialitzà en…

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona La Corona de Aragón i Madrid La Correspondencia Ilustrada , entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…

Fou director de La Hormiga de Oro  i collaborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny  i Lo Pensament Català , vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa Eulària i  Montserrat a El Sarrianés  i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona 1902 En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums Ensayos poéticos , 1884 Sonetos nupciales , 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor , etc, i de diverses…

Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…