Lluís Carles Viada i Lluch

(Barcelona, 11 de juliol de 1863 — Barcelona, 2 de febrer de 1938)

Escriptor, periodista i publicista.

Fou director de La Hormiga de Oro i col·laborà en moltes publicacions, entre d’altres La Creu del Montseny i Lo Pensament Català, vinculades a Verdaguer, del qual publicà Santa EulàriaMontserrat a El Sarrianés i, amb Antoni Busquets i Punset, un recull pòstum de poemes dispersos amb el títol de La mellor corona (1902). En traduí alguns textos i en posseí manuscrits, que llegà a la Biblioteca de Catalunya.

És autor de poesies en català i en castellà, recollides en diferents volums (Ensayos poéticos, 1884; Sonetos nupciales, 1924, Pasionarias, Elegíacas, Flors de tardor, etc), i de diverses traduccions al castellà. També publicà Del amor al libro. Aforismos rimados (1927).

Fou cofundador de la Societat Catalana de Bibliòfils, i publicà estudis sobre lexicografia (Observaciones al Diccionario de la Real Academia, 1887) i diverses bibliografies (com Impresores barceloneses). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921).