Resultats de la cerca

Conservador, tingué fama d’ésser ben escrit i ben presentat Durant la Segona República es convertí en el portaveu dels catòlics moderats republicans d’Acció Popular i, més tard, de la CEDA, el dirigent de la qual, Jesús Gil Robles, era redactor del diari Fou substituït després de la guerra civil pel diari Ya

El 1899 emigrà a Cuba, on treballà com a inspector especial d’instrucció pública i secretari de l’associació de Comerç de l’Havana Amic del catalanista i patriota cubà Josep Conangla i Fontanilles, fundà la publicació “El Debate” a Pinar del Río i , a l’Havana, “El Comiquito” Fou collaborador de la revista “Bimestre Cubana” i també redactor del “Diario de la Marina” Dins de la seva extensa obra publicada, cal destacar, entre d’altres, a Cuba Eduquemos , La jura de la bandera , Tres conferencias pedagógicas , Los catalanes en América Cuba 1920, publicada a Barcelona el 1921 i amb una carta…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1975 i graduat en periodisme per l’Escola de Periodisme de l’Església 1973 Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, en fou professor del 1975 al 1992 i director del departament de periodisme en 1987-89 Posteriorment, passà a la Universitat Pompeu Fabra  UPF de Barcelona, on fou fundador i primer degà dels Estudis de Comunicació Audiovisual 1993-2000 i, fins el 2011, coordinador del…

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…

Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte  glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…