Resultats de la cerca

President de la Federació Catalana d’Atletisme entre el 1918 i el 1920, es dedicà professionalment al periodisme i treballà a Mundo Deportivo Durant els anys vint fou membre de la secció de vela de la junta directiva del Reial Club Marítim de Barcelona, i els anys trenta, soci de la Unió Nàutica de Barcelona

Oficial expulsat de l’exèrcit, fou redactor del diari barceloní “El Republicano”, des del qual, el 1842, a l’inici de la revolta contra Espartero, preconitzà que la milícia elegís una comissió revolucionària Elegida així la Junta Popular Directiva Provisional, en fou un dels membres més destacats Molt aviat els sectors més moderats destituïren la junta, i Carsy fou enviat a l’exili

S’inicià el 1952, en incorporar-se al setmanari Dicen , del qual arribà a ser director adjunt des del 1974 També collaborà en diaris esportius com As , Sport , Lean , Barça i Don Balón Formà part de la junta directiva de l’Agrupació Espanyola de Periodistes Esportius Publicà Els presidents del Barça 1998 i rebé el guardó La Ploma d’Or de periodisme esportiu 1999

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos

S’inicià el 1932 a La Veu de Catalunya Treballà per a La Vanguardia 1940-83, on s’especialitzà en esquí i altres esports d’hivern Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual presidí la secció d’esquí 1948-55, també fou secretari fundador del Collegi Català d’Àrbitres 1931-36 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí i del Comitè Català d’Esports 1934-35 Fou testimoni directe i cronista de les proves i competicions d’esports d’hivern a Catalunya Escriví, juntament amb Margarida Cardona Romeu, Esports de neu a Catalunya 1985, que edità el CEC…

Formà part de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Atletisme 1915 i de la Federació Espanyola d’Hoquei Patins 1923 També ocupà càrrecs directius en clubs i federacions d’automobilisme, motociclisme, tennis i boxa Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1939-55, i publicà Ha nacido Barcelona Futbol Club 1944, Los primeros triunfos del Barcelona 1945 i, amb motiu de les noces d’or del club blaugrana, Historia del Club de Fútbol Barcelona 1949 També publicà, juntament amb José Luis Lasplazas, l’ Enciclopedia de los Deportes 1959 Creà la revista Atlètica 1916…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant…

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…