Resultats de la cerca

Començà com a redactor al diari Dicen 1971-74 i arribà a ser-ne el director 1976-77 També exercí de redactor de l’agència EFE a Barcelona 1972-74 Posteriorment fou redactor en cap de La Vanguardia 1974-80 Va collaborar en la revista Don Balón 1975-76 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre Barça Campió Fou cap de premsa del Barça en època de Núñez

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Collaborà en El Correo Catalán  i El Correo Español , del qual fou redactor en cap Publicà La República en 191 1911, novella política molt popular al seu temps, Sátiras políticas 1913, La Peregrinación de la Lealtad 1913 i Vida de don Jaime de Borbón sd

Primerament quinzenal 1899-1901, després fou setmanal Hi collaboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Domènec Martí i Julià

Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes

Patrocinat per l’ajuntament de la ciutat i les institucions departamentals i regionals, i també per companyies del món de la imatge Canon i publicacions de prestigi Paris-Match , National Geographic , se celebra durant quinze dies des del final d’agost fins a mitjan setembre Les exposicions i els diferents actes conferències, colloquis, etc tenen lloc en diversos punts de la ciutat, com ara els convents de Sant Domènec i dels Mínims i l’antic claustre funerari de la catedral de Sant Joan Baptista, conegut com Campo Santo Ha esdevingut una de les mostres més importants del món de l’…

El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama  i altres publicacions, com La Branca  i Pla i Muntanya  1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat  i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell executiu El 1932 fou…

Amb “El Grito de un Libre Europeo” —del qual sols aparegué un número el 1822—, foren els òrgans dels escassos liberals exaltats durant el Trienni Liberal El seu lema era Constitució o mort , propugnava la sobirania popular i es planyia de l’ambient contrarevolucionari de Palma

Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…

Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…