Resultats de la cerca

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

Emigrà a Costa Rica 1885, on fou director i propietari del diari La República i on després dirigí la Gaceta Oficial del país Tornà a Barcelona, i fou cònsol de Costa Rica i un dels organitzadors de l’Exposició del Llibre Català preparada amb motiu del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906

Emigrà a Puerto Rico El 1871 hi fundà el diari “La Provincia”, el 1874 dirigí “El Progreso”, el 1884 fou redactor d’"El Popular” i el 1887 esdevingué director interí de la “Revista de Puerto Rico” Aquell mateix any es traslladà a la República Dominicana, on morí Escriví Proyectos de una sociedad de crédito mútuo y garantías recíprocas

Utilitzà també els noms de Kaspar Hauser, Peter Pranter, Theobald Tiger i Ignaz Wrobel Collaborador de la revista Die Schaubühne , emigrà a Suècia 1929, on se suïcidà Fou pacifista radical De la seva obra cal destacar la novella Schloss Gripsholm ‘El castell de Gripsholm’, 1931 i la producció poètica, de marcat accent satíric El seu estil recorda sovint el de les obres de cabaret

Emigrà als EUA el 1864 i creà a Saint-Louis el Post Dispatch 1878 Més tard comprà The World 1883, un dels diaris més importants de Nova York El 1903 donà un milió de dòlars a la Universitat de Colúmbia Nova York per a la creació d’una Escola de Periodisme Instituí els premis que porten el seu nom i que atorga cada any la universitat esmentada des del 4 de juny de 1917

Llicenciata en medicina, conreà també el dibuix i l’aquarella amb el pseudònim de Joan Sanuy Emigrà a Amèrica i s’installà a Buenos Aires Dins del camp del periodisme fou fundador de les revistes Caras y Caretas —de la qual dirigí la pàgina infantil— i El Negro Timoteo també fou collaborador a PBT Durant un temps residí a Montevideo Entre les seves obres cal esmentar Clarín de infantería , Vista de la Bahía de Montevideo 1899, Retrato del coronel Diego Lamas

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí, emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Cursà estudis de lletres i es graduà de periodista Emigrà als Estats Units i s’establí a Los Angeles Hi treballà com a periodista al diari en castellà La Opinión Després d’una llarga experiència en el seu camp, els darrers anys ha aconseguit diverses distincions pel seu treball, atorgades per les organitzacions Woman for Latino Resource Organization 1986, American Heart Association 1987 i Sociedad Interamericana de Prensa 1988 A Los Angeles es llicencià en llengua espanyola a la Universitat de California State Northridge Catalanista i promotora de la cultura catalana, fou n'ha…

El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a Barcelona, un…

Procedent d’una família de rabins, el 1935 emigrà als EUA, on es naturalitzà el 1943 i on la seva obra fou coneguda per mitjà de les traduccions a l’anglès Collaborà en el diari ídix  jiddisch de Nova York Jewish Daily Forward , i des del 1967 en el The New Yorker , que publicà les seves contribucions traduïdes De la seva obra, que gira quasi exclusivament entorn del món dels jueus europeus, sobretot a Polònia, cal destacar les novelles Sotn in Goraj ‘Satan a Goraj’, 1935, Di Familje Muschkat ‘La família Muschkat’, 1950, Der Hojf ‘La finca’, 1953-55, Der Knecht ‘El servent’, 1962, Shosha 1978…