Resultats de la cerca

Jugà a basquetbol a la Société Patrie i signà les primeres cròniques el 1935 en el Diari de Barcelona Fou responsable d’esports a Tele-estel i collaborador de L’Équipe Es traslladà a Ourense a inicis de la dècada dels 40 i promogué la pràctica del basquetbol i l'hoquei a la ciutat gallega Un dels tornejos de bàsquet que anualment disputen els equips d'aquesta província porta el seu nom Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Basquetbol i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 Publicà 70 anys de bàsquet a Catalunya 1993

Fill de Francisco José Orellana, dirigí els diaris barcelonins Diario Mercantil i Diario del Comercio Escriví una Historia popular de la marina de guerra española 1886

Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà  a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la seva malaltia…

El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la Rambla , tendí a…

Llicenciat en dret a València 1868, s’establí a Madrid Collaborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris Menà una campanya en pro de la restauració borbònica a l’adveniment d’Alfons XII, Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”

Des del 1923 residí a França molts anys Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs En francès i castellà publicà poemes, biografies Verdi, Tagore, Sarah Bernhardt, etc, assaigs literaris i obres de divulgació artística En català fou autor del volum poètic Interiors Montpeller, 1946 Fou professor en diverses universitats europees i americanes

Tingué sempre una intensa activitat política Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català 1924 i fou un dels fundadors de Bandera Negra Participà en el complot del Garraf 1925, contra Alfons XIII i la dictadura, fet pel qual fou detingut i empresonat durant tres anys Posteriorment, deixà la militància a Estat Català i, el 1930, s’afilià a la Unió Socialista de Catalunya, de la qual fou nomenat secretari general Fou director de  Justícia Social  i secretari de redacció del setmanari L’Opinió  i de La Publicitat També collaborà a  Meridià  i Mirador , entre d’altres Regidor…

El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical Deixà de publicar-se el 1895

Fou el producte de la fusió de La Rambla i La Barretina i defensà la república federal Hi collaboraren Emili Vilanova, Francesc Matheu, Lluís Sendre, Tomàs Padró, etc

Adoptà un to de radicalització anarquista, en especial contra la militarització de les milícies i en defensa de “la Columna de Hierro”,la qual cosa li reportà diverses suspensions governatives Dirigit per Abraham Guillén, tingué la collaboració regular, entre d’altres, de Gonzalo Vidal, SCano Carrillo, JRueda Ortiz, Emili Mistral i Ada Martí