Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Olga Viza López
Periodisme
Esport general
Periodista esportiva.
S’inicià a Televisió Espanyola el 1978 en el programa Polideportivo , dirigit per Josep Felix Pons Participà en diferents programes esportius de TVE com Estadio 2 , s’encarregà de la informació esportiva del Telediario 1987-92 i narrà grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de futbol 1982 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1992 entrà a Antena 3, en què presentà les notícies fins el 1998 i, posteriorment, s’ocupà de la informació esportiva fins el 2003 Collaborà en el diari Marca 2007 Al llarg de la seva carrera feu el seguiment de sis Jocs Olímpics, tres Mundials de futbol, i…
dossier de premsa
Periodisme
Document breu que conté les dades bàsiques d’un esdeveniment, persona, entitat, producte o servei que es vol donar a conèixer.
També pot incloure la reproducció de les notícies aparegudes en la premsa referides a l’objecte de difusió Els destinataris habituals dels dossiers de premsa són els responsables de mitjans de comunicació, els clients potencials o el públic en general
Sebastià Juan i Arbó
Sebastià Juan i Arbó
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Novel·lista, biògraf i periodista.
Fill de pares pagesos, que es traslladaren a Amposta quan ell tenia vuit anys, hi treballà com a meritori fins el 1927, que partí cap a Barcelona amb els manuscrits de les novelles L’inútil combat i Terres de l’Ebre La primera fou publicada el 1931, i constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novella que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació de novella existencialista L’any següent aparegué Terres de l’Ebre , història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de…
,
crítica
Periodisme
Article o escrit d’un diari o d’una publicació periòdica en el qual l’autor fa una avaluació d’una certa extensió d’una obra o d’un esdeveniment d’actualitat en el camp de les arts o les humanitats (arts plàstiques, literatura, cinema, etc.).
fotoperiodisme esportiu

Cursa d’automobilisme fotografiada per Josep Maria Co de Triola
AF CEC / Co de Triola
Fotografia
Periodisme
Esport general
Un fotoperiodista és un professional de la premsa escritaque capta l’actualitat i l’ofereix a la societat per mitjà d’imatges fotogràfiques i no de paraules.
La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…
periodisme esportiu

Periodistes a l’Estadi de Montjuïc durant el combat entre Uzcudun i Carnera del 1930
IMBH
Periodisme
Esport general
Gènere específic del periodisme que tracta de la transmissió d’informació i opinió sobre l’activitat esportiva en qualsevol de les plataformes d’expressió.
El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Periodisme
Medievalista, periodista i polític.
Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…
, ,