Resultats de la cerca

La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona  1792 La premsa diària, des del seu…

Hi ha hemeroteques a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, a la Biblioteca Municipal de València i a la Biblioteca Pública de Palma

N'era director Just Pastor i Pérez, oficial de la secretaria de gràcia i justícia, i es distingí per un llenguatge especialment violent

De temàtica especialment política, n'era gerent Manuel Pérez Mirete, i en foren directors, successivament, Artur Gadea i Pro, Rafael Quilis i Molina i Joan Serrano i Patrocinio Posseïa impremta pròpia

Inicialment partidari de Mussolini , el 1943 s’uní als partisans Fundà el moviment Giustizia e Libertà que combaté els nazis Després de la Segona Guerra Mundial reprengué l’activitat d’articulista polític als diaris Gazzetta del Popolo , Il Giorno i a la revista L’Europeo , en els quals tractà de l’actualitat italiana des d’una perspectiva clarament d’esquerres, especialment sobre les grans diferències entre el nord i el sud i el terrorisme dels anys setanta Posteriorment fou cofundador 1976 i collaborador del diari La Reppublica , i en l’etapa final de la seva carrera fou un…

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou deixeble de Joan Vila i, posteriorment 1934, de Joaquim Mir Treballà a l'Ateneu Barcelonès 1939-89 Com a pintor es dedicà especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet

Presidit per l’empresari Javier Moll, té l’origen en l’adquisició per part d’aquest de l’empresa periodística Prensa Canaria 1978, que el 1984 fou constituïda amb el nom actual, simultàniament a l’adquisició de diverses capçaleres peninsulars, entre les quals hi havia  Levante El 1987 fou una de les primeres empreses periodístiques que incorporà la informàtica a les seves redaccions Els anys següents seguí una política expansiva amb l’adquisició de nombroses capçaleres de l’Estat espanyol, part de les quals fusionà amb d’altres de nova creació sota el nom comú de La Opinión L’any 1991…

Treballà en el diari Avui , El Noticiero Universal i El País , especialment com a analista de basquetbol Des del 1983 segueix la selecció espanyola de bàsquet Ha estat enviat especial en quatre Campionats d’Europa França 1999, Sèrbia 2005, Espanya 2007 i Polònia 2009 en quatre Mundials Grècia 1998, Estats Units 2002, Japó 2006 i Turquia 2010 i en quatre Jocs Olímpics Barcelona 1992, Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008

Collaborà a “La Vanguardia”, “Revista Popular”, “La Ilustración Artística” i, especialment, “El Noticiero Universal”, de qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66 Dirigí les revistes “Mundo Católico”, “Alegría” i “Cristo Rey” Publicà teatre i novelles de caire tradicional, com Hoguera de pasión 1944 i Barracas 1955, i en un altre terreny, Las leyendas del Islam 1921, Muy falangista 1940, Hombres y cosas de la vieja Barcelona 1944 i La Barcelona de Cervantes 1964

S’inicià professionalment a Radio Juventud i als estudis de Miramar de Radiotelevisión Española a Catalunya, i es va fer molt popular en programes d’entreteniment de TV3, especialment Tres i l’astròleg 1984 i Filiprim 1985-89, amb el qual va rebre un premi TP d’Or Des del 1993 va treballar a TVE, on va succeir Jordi Estadella en el programa concurs Un, dos tres … responda otra vez , i després novament a Televisió de Catalunya, a RAC1, Ràdio4 i Barcelona Televisió