Resultats de la cerca

El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…

Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de València i en filosofia per la UNED Militant del Bloc Nacionalista Valencià, ha estat regidor i portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament de Burjassot des del 2003, i fou elegit alcalde 2011-14 per un pacte entre PSPV-PSOE, Bloc-Compromís i EUPV, el primer alcalde nacionalista de la història de la ciutat L’any 2014 fou elegit diputat al Parlament Europeu en representació de la coalició primavera Europea, encapçalada per Compromís Com a periodista, ha treballat en diversos mitjans El Temps , Levante-EMV i Cartellera Valencia…

El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama  i altres publicacions, com La Branca  i Pla i Muntanya  1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat  i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell executiu El 1932 fou…

Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de Periodisme Napoli-…

S’inicià en les categories infantils del Club Nàutic el Masnou En classe 420, obtingué el cinquè lloc del Campionat del Món juvenil 1988 i guanyà el Campionat d’Espanya absolut 1989 Ha participat en tres Jocs Olímpics Barcelona 1992, on fou regatista de reserva, Atenes 2004 i Pequín 2008 Guanyà dos Campionats del Món en classe Yngling 2002, 2006, un Campionat d’Europa també en classe Yngling 2006 i sis Campionats d’Espanya en classe 470 Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat Europeu de first class 8 2001 Participà en diverses competicions, juntament amb la seva germana…

Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Colúmbia, de Nova York 1986, collaborà en diversos mitjans, entre els quals hi ha El 9 Nou del qual fou cofundadora, en 1977-83, El Noticiero Universal 1982-83, com a corresponsal de TVE a Catalunya 1983-84 i del diari Avui als Estats Units 1984-86, com a redactora internacional d’ El Periódico 1986-90, com a corresponsal de l’agència EFE a Moscou 1990-92 i a Brusselles 1992-96 i, des del 2010, al diari Ara Fou assesora de comunicació i portaveu…

Únic diari íntegrament en basc, aparegué el desembre del 1990, després d’un seguit de mobilitzacions populars, i començà publicant 32 pàgines, sis dies a la setmana, fins a arribar a una mitjana de 80 pàgines i uns 15000 lectors El febrer del 2003, arran d’una denúncia presentada per les organitzacions Dignidad y Justicia i Asociación de Víctimas del Terrorismo, el jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo clausurà el diari i inicià les diligències per a processar-ne el director, Martxelo Otamendi, i cinc directius més, per presumptes vincles amb ETA , actuació que fou motiu de fortes…

De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de governació…

El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical Durant uns…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús Militant del PSUC, formà part del comitè executiu del PCE i dirigí l’òrgan Treball Corresponsal a Catalunya de Cambio 16 , delegat de l’Agència EFE a l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya 1991-98 i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 Collabora en la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico , etc i és professor de periodisme polític a la Universitat Pompeu Fabra En 2000-05 fou director de l’ Institut Europeu de la Mediterrània , i posteriorment…