Resultats de la cerca

El 1973 entrà a Mundo Deportivo com a gestor de l’arxiu fotogràfic, i també cobria les categories inferiors de futbol Uns anys després seguí la seva primera Volta a Catalunya, i assumí la funció de redactor de ciclisme Des d’aleshores fins al 2009, cobrí 35 edicions del Tour de França i de la Vuelta a Espanya, vint Campionats del Món i quinze del Giro d’Itàlia Collaborà en la revista Ciclismo a Fondo i els setmanals El Ciclista i Meta 2Mil També seguí els mundials d’hoquei, competicions d’handbol i diversos Jocs Mediterranis

Fou ciclista amateur del Velo Club Excursionista, del Club Ciclista Sant Boi i de la Unió Ciclista l’Hospitalet Des del 2002 collaborà com a fotògraf en mitjans vinculats amb el ciclisme, com Meta 2Mil i Ciclismo en Ruta El 2006 fou membre fundador del Catalunya Track Cycling Team, del qual fou tècnic i cap de premsa fins el 2009, any que assumí el càrrec de mànager Fou coordinador general del Trofeu Ciutat de Barcelona 2007, 2008 i de la Copa d’Europa de ciclisme en pista 2009 Publicà el llibre fotogràfic Campionats d’Espanya, les imatges de 2003 2003

Collaborà amb diversos mitjans, com Diluvio , L’Instant i la revista Catalunya Ràdio , en camps diversos, però especialment en l’esportiu El 1940 entrà a formar part de la redacció del Diari de Barcelona , on va desenvolupar tota la seva carrera professional El seu germà Xavier 1918-86 desenvolupà una activitat anàloga a El Noticiero Universal El seu pare Joaquim Brangulí Soler 1879-1945 fou un dels primers fotoperiodistes de Catalunya i les seves fotografies mostren les grans transformacions que es produïren entre els anys 1900-45 L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons …

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Treballà en un laboratori fotogràfic a Nova York, i el 1946 començà a fer fotos Estudià fotografia a la New School for Social Research de Nova York, on es graduà l’any 1948 El 1951 fou contractada per l’agència Magnum, de la qual passà a ser la primera dona membre el 1957 Tingueren una gran difusió les seves fotos de Marilyn Monroe , de qui fou amiga L’any 1962 fixà la seva residència a Londres Posteriorment destacà pels seus reportatges fotogràfics als països àrabs i a l’Afganistan, on documentà la condició de la dona, i en diversos barris de Nova York Al final dels anys setanta…

Conegut amb el pseudònim de Passavolant a la secció d’esports de La Veu de Catalunya Començà a la revista  D’Ací i d’Allà  1919-24 i prosseguí en la publicació esportiva Stadium 1927, La Veu de Catalunya 1927-36, L’Instant , el 1936, i com a director de la revista HP i Anuario Automovilista de España També collaborà amb les agències Fabra 1938 i EFE 1939 Fou un dels fundadors del Sindicat de Periodistes Esportius de Barcelona 1912, del qual fou president 1924-36 Vinculat als esports d’hivern i a l’aviació, participà en la creació de l’Aeroclub de Catalunya el 1915 i feu unes de les primeres…

Originària de Madrid i amb tradició militar —un dels seus avantpassats fou capità general de les Canàries a mitjan segle XIX— El primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu 1882 – 1959 per treballar com a redactor a Las Noticias després fundà El Liberal , que dirigí, i actuà com a secretari de Manuel Foronda ingressà al partit radical i portà la secretaria política d’Alejandro Lerroux durant la república fou diputat a corts per Jaén i governador civil d’Oviedo El seu germà, Manuel Pérez de Rozas Masdeu 1896 – 1954, administrà El Liberal i portà afers publicitaris Un…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…