Resultats de la cerca

Prengué part en la tercera guerra Carlina, en què obtingué el grau de coronel, i collaborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d’altres, també tradicionalistes Participà en la fundació, amb el seu germà Gaspar , d' El Palleter de València 1888-90 i dirigí La Vanguardia 1887 Fou pare de Maximilià Thous i Orts

Germà d’ Eugeni Nadal i Gaya i Santiago Nadal i Gaya , es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, especialitzat en romàniques L’any 1956 s’incorporà a la redacció de La Vanguardia , diari per al qual escriví regularment articles sobre política internacional, i del qual fou redactor en cap d’aquesta secció des de la mort del seu germà Santiago 1974, a més de responsable de la secció d’opinió Escriví en aquest diari fins a la mort, i des del 1976 hi tingué una columna dedicada, Week-end político mundial Compàgina el periodisme amb la docència…

Fill de l’escriptor Sergej T Aksakov Amb el seu germà Konstantin , defensà el paneslavisme i alhora el tsarisme autoritari i ortodox Voluntari a la guerra de Crimea 1854-56, recorregué després l’Àsia Menor per encàrrec de la Societat Geogràfica Russa Fundà diversos periòdics, entre els quals Rus , un dels diaris més importants de l’imperi que, tanmateix, fou suprimit pel govern

Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses 1905, La terrasse au soleil 1921, Poèmes d’amour et d’automne 1928, etc Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novella Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon 1936 Fundà les revistes Le Cri Catalan 1909 i Le Coq Catalan 1917 És germà del pintor  Lluís Bausil

Originària de Madrid i amb tradició militar —un dels seus avantpassats fou capità general de les Canàries a mitjan segle XIX— El primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu 1882 – 1959 per treballar com a redactor a Las Noticias després fundà El Liberal , que dirigí, i actuà com a secretari de Manuel Foronda ingressà al partit radical i portà la secretaria política d’Alejandro Lerroux durant la república fou diputat a corts per Jaén i governador civil d’Oviedo El seu germà, Manuel Pérez de Rozas Masdeu 1896 – 1954, administrà El Liberal i portà afers…

Fou membre de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Handbol, presidida per Josep Maria Farré El 1944 fou un dels encarregats d’organitzar els primers cursets de capacitació, dels quals sortiren els primers equips catalans Des de les planes de Mundo Deportivo fou el primer divulgador d’aquest esport a Catalunya El seu germà Màrius també fou un dels primers cronistes de l’handbol a Catalunya

Germà de l’escriptora Zenòbia Camprubí, emigrà, probablement en plena joventut, a Amèrica i s’establí als Estats Units d’Amèrica, on feu estudis a la Universitat de Harvard Entre altres activitats, a Nova York, es destacà com a promotor periodístic, amb la fundació del diari La Prensa , editat en castellà, que dirigí personalment fins a la seva mort després passà a la seva filla Inés, que també el dirigí fins a retirar-se'n i que es continua publicant

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts, el primer fou substituït després pel seu germà Albert Finalment el dirigiren, alternativament, Maximilià fill de Josep i Gaspar fill de Gaspar Es mantingué en una línia d’oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils Arribà a tenir un tiratge de 50 000 exemplars Hi escriviren també Elies Cerdà, Francesc Ombuena, Josep Tormo, Vicent Caro, Ramon Mascarós i, als extraordinaris, importants escriptors valencians…

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions