Resultats de la cerca

Hi ha hemeroteques a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, a la Biblioteca Municipal de València i a la Biblioteca Pública de Palma

Fundà 1845 el primer periòdic tortosí, El Ebro el 1848 dirigia El Dertosense Collaborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric

Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo  1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics prohibició de comerç…

Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant amb collaboracions a periòdics Le Temps , Moniteur Universel , etc i l’assaig polític La Commune , 1871, etc com amb l’agitació i l’actuació directa Conreà també la narració Jean de l’Aiguille , 1869 i el drama històric amb Maurice de Saxe 1870, estrenat a la Comédie Française

Fou redactor de La Renaixença i La Tribuna i collaborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid Fundà i dirigí la revista Art i Literatura 1884-86 És autor d' Excursió al golf de Roses 1886, Diccionari geogràfic històric català 1888, Collecció de monografies de Catalunya 1890-93, no acabat de publicar, Un català illustre Lo P Bernat Boïl 1892, Esteve de Corbera 1892 i Barcelona en el siglo XIX 1898-99

Residí a Madrid 1841-51, on treballà a El Heraldo i fundà El Prisma De nou a Alacant dirigí El Eco de Alicante , El Constitucional i La Tortuga Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante 1863, la fantasia allegòrica El iris de la libertad 1868, els volums de poemes Poesías 1841, El romancero del vate 1867 i Glorias de España 1848, prologat per Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho 1851

S’inicià a la dècada del 1970 Treballà en l’edició impresa a Mundo Deportivo , des de redactor fins a responsable màxim de la secció de bàsquet, fins el 2001, quan passà a treballar de responsable de la seva edició digital Ha cobert tot tipus d’esdeveniments, des de l’NBA fins a Campionats del Món i d’Europa, Jocs Olímpics i finals de diferents competicions europees de clubs També ha participat en l’edició de revistes especialitzades com Nuevo Basket El 2009 fou nomenat històric del bàsquet català

Subtitulada “Portaveu del Casal Català”, fou fundada a Montevideo el 1926 i era escrita en català Publicava bàsicament informacions de les activitats del Casal Català de Montevideo i textos de caràcter històric i literari de Catalunya Editada directament pel Casal passà per tres etapes diferents la primera, entre 1926-65, amb diverses interrupcions i una represa especial el 1954 la segona entre el 1965 i el 1980 i la darrera a partir dels primers anys vuitanta A partir del 1988 la revista esdevingué trimestral Entre els collaboradors, cal esmentar Victor Castells,…

Especialitzat en basquetbol, s’inicià el 1953 a Ràdio Unió i més tard passà a Ràdio Joventut Juntament amb altres periodistes i aficionats al bàsquet, fundà Rebote, solamente baloncesto , primera revista especialitzada en bàsquet que s’edità a Barcelona 1960-78 Fou redactor del diari Dicen des de la seva creació fins a la seva desaparició 1952-86 Collaborà en diferents pàgines d’internet especialitzades en bàsquet És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Historia de la selección española de baloncesto , Historia de los Mundiales de baloncesto 1987, 70 años de…

Afiliat al partit liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles en diferents legislatures 1881, 1882 i 1884, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Dirigí La Crónica de Cataluña  La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Incorporat a la redacció del…