Resultats de la cerca

De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues , allusió al joc de cartes Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal Bàsicament d’expressió francesa, admeté articles en català S'ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han collaborat la major part d’intellectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d’esquerra, a la Catalunya del Nord

Representà el republicanisme progressista Fou continuat amb La República març del 1892 — setembre del 1894, també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí

El 1937 absorbí el Morning Post fundat el 1772 Òrgan de les classes mitjanes i inicialment liberal, es vinculà des del 1937 al partit conservador Té un tiratge d’1 500 000 d’exemplars

Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l’exèrcit, s’hi traslladà la redacció Sortia tres dies la setmana, i desaparegué el 31 de desembre de 1844 per donar lloc, fusionat amb El Imparcial , a El Fomento

Inicialment fou de la tarda, però a partir del 1939 fou publicat els matins Defensà una línia política dretana, fa- vorable a la CEDA i als estaments eclesiàstics Actualment manté una orientació demòcrata-cristiana de caire conservador És propietat de l’Editorial Católica La seva tirada és de 120 000 exemplars 1985 i es ven sobretot a Madrid

Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Publicà algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se

Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

Inicialment òrgan d’una dissidència de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de La Falç , esdevingué portaveu de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels Països Catalans a la Catalunya del Nord Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l’òptica de nacionalisme d’esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots els Països Catalans També inclou sovint dossiers sobre temes monogràfics diversos

Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència