Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa (1968), que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure (agost del 1971) i Jordi Pere Cerdà (desembre del 1973). De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC. A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència.