Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
El Nivel
Periodisme
Periòdic obrerista que aparegué a Barcelona el 1871.
Dirigit per Enric Cabañas, i amb RCartañà, PRipoll i Viralta com a principals collaboradors, intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà a través d’una Associació Nacional de Treballadors, oposat a l’obrerisme internacionalista
L’Instant
Periodisme
Diari de la nit, editat a Barcelona de l’1 de gener de 1935 al 25 de desembre de 1936.
Substituí “La Veu del Vespre”, però intentà de donar la imatge d’estar al marge dels interessos de la Lliga Catalana Dirigit per Ignasi Agustí, donà molta importància a la informació radiofònica, als reportatges d’actualitat i a les estrenes teatrals Després del 19 de juliol de 1936 fou controlat per la CNT
Nicolau Díaz de Benjumea i d’Olla
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins el 1875 Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor La estafeta de Urganda, 1861 La verdad sobre el Quijote , 1865 La génesis del Quijote , 1883 Publicà poesies en castellà i en anglès Leyenda del corazón , 1882
Augusto Abelaira
Literatura
Periodisme
Novel·lista i periodista portuguès.
Se situà en l’evolució del neorealisme, que intentà superar amb processos tècnics, sobretot el muntatge dels diàlegs i l’elaboració dels monòlegs interiors Les seves obres principals són A cidade das flores 1959, Os desertores 1960, As boas intenções 1963, Enseada amena 1966 i O bosque harmonioso 1982 S'ha dedicat també al teatre A palavra é de oiro 1961 i O nariz de Cleópatra 1962
La Época
Periodisme
Diari conservador publicat a Madrid del 1849 al 1936.
Fundat, i dirigit fins el 1866, per Diego Coello, aquest intentà de convertir-lo en òrgan del partit moderat, però l’adscriví a la Unión Liberal Ignacio José Escobar, marquès de Valdeiglesias, i el seu fill Alfredo, directors, successivament, fins el 1887 i fins el 1931, li imposaren una accentuada fidelitat alfonsina Sota la Restauració fou l’òrgan dels ministeris Cánovas, Silvela i Dato, i sota la República defensà la monarquia
Diari Català
© Fototeca.cat
Periodisme
Primer diari català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall i Llozer el 4 de maig de 1879.
En les suspensions utilitzà els títols Lo Tibidabo 1879, La Veu de Catalunya 1880 i Lo Catalanista Eixí fins el 30 de juny de 1881 en què fou suspès per Almirall arran del seu trencament amb Pi i Margall Defensà el republicanisme federal i intentà de formar consciència catalanista Prestà una atenció especial a la informació de les comarques i procurà d’actuar com a portaveu de les classes populars
Miquel Àngel Colomar i Moyà
Periodisme
Periodista.
Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l’avantguardisme plàstic i literari Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló-Pòrcel Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina “El Día”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, peninsular “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i estrangera “Les Nouvelles Littéraires” La guerra civil de 1936-39 el marginà Sota diversos pseudònims exercí la crítica d’art a “Hoja del Lunes” i “La Última Hora” Publicà Archie Gittes 1947 i Tito Cittadini 1956
El Papagayo
Periodisme
Periòdic contrarevolucionari, fundat i dirigit a Barcelona per Josep Nicasi Milà de la Roca.
Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català Full solt des del 13 de febrer de 1842, encetà numeració el 29 de juny del mateix any, després de diferents suspensions Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i collaborà en l’alçament armat de Barcelona contra Espartero Després, ja sense l’ajut dels moderats, sortí com a diari del 20 de febrer al 25 de maig de 1843 Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l’insult i la calúmnia
Luisa Valenzuela
Literatura
Periodisme
Escriptora i periodista argentina.
Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les…
Ponent
Periodisme
Publicació mallorquina que aparegué, amb una periodicitat de quatre vegades l’any, del 1956 al 1974, dirigida per Llorenç Vidal i Vidal.
Redactada en català, s’autodefinia com a “quaderns d’art, literatura i música” Dedicà números d’homenatge a Chopin, Ausiàs Marc, MA Salvà, AM Alcover i Ramon Llull, entre d’altres, i, malgrat el seu caràcter modest, intentà d’omplir en certa manera el buit cultural a la Mallorca del moment Hi collaboraren nombrosos escriptors mallorquins JM Llompart, Ll Moyà, G Mir, J Vidal i Alcover, B Vidal i Tomàs, etc i del Principat M de Pedrolo, M Serrahima, O Saltor, R Tasis La primavera del 1975 inicià a Cadis una segona etapa, bilingüe, com a òrgan del Dia Escolar de la No-violència i la Pau Deixà de…