Resultats de la cerca

Fou dirigit fins el 1884 pel seu propietari, Pere Josep Gelabert i Pol Òrgan de la Unió Liberal, tingué breus interrupcions el 1860 i el 1872 Hi collaboraren Jeroni i Alexandre Rosselló, Miquel IOliver, Pere d’APenya, Bernat Calvet, Pere Ferrer, etc, i formaren part de la redacció Joan BEnsenyat, Enric Alzamora i Guillem Sampol

Ha sofert algunes interrupcions temporals —la més llarga, del 1934 al 1943—, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961 Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz 1898-1934 És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abasta les sis primeres èpoques

Fins a la seva mort 1914, Escanellas en fou el director amb algunes interrupcions A partir de l’any 1903 hi collaboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs El 1953 llançà el suplement cultural Isla , editat durant uns anys, i posteriorment altres suplements Diario Deporte , 1993 Mola , 2002, en català La Miranda , 2009 El 1924 passà a la família Verdera, fins el 1991, que passà a formar part del grup Prensa Ibérica El 2000 el tiratge era d’uns 8000 exemplars El 2008 inicià les emissions Radio Diario

Subtitulada “Portaveu del Casal Català”, fou fundada a Montevideo el 1926 i era escrita en català Publicava bàsicament informacions de les activitats del Casal Català de Montevideo i textos de caràcter històric i literari de Catalunya Editada directament pel Casal passà per tres etapes diferents la primera, entre 1926-65, amb diverses interrupcions i una represa especial el 1954 la segona entre el 1965 i el 1980 i la darrera a partir dels primers anys vuitanta A partir del 1988 la revista esdevingué trimestral Entre els collaboradors, cal esmentar Victor Castells, Francesc Bergós…

Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes Es distingí sobretot per les seves campanyes antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical El Mercantil Valenciano o dissident En foren redactors i collaboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli Cola, Juli…

Era propietat de Pere Josep Gelabert i Llabrés fou succeït pel diari El Isleño 1857-98