Resultats de la cerca

Collaborà, entre d’altres, als diaris “El Mundo” i “ABC” de Madrid, i viatjà, com a corresponsal, per Europa i Amèrica Cal destacar, entre la seva extensa obra, els reculls La rana viajera 1921 i Aventuras de una peseta 1923

Estudià dret a Madrid i, posteriorment, a la London School of Economics A Alemanya, on anà com a periodista, prengué contacte amb el moviment de Rosa Luxemburg Membre del PSOE des del 1915, fou un dels dirigents de l’ala esquerrana i, sense abandonar el partit, es mostrà partidari de la collaboració amb la Tercera Internacional Fou ambaixador de la República Espanyola a Mèxic i a la Unió Soviètica Durant la Guerra Civil de 1936-39 fou ministre d’estat amb Francisco Largo Caballero -de qui fou conseller polític, juntament amb Luis Araquistáin - i comissari general de guerra Exiliat a la fi…

S’inicià professionalment el 1939 a Ràdio Barcelona , on fou locutor en cap, i posteriorment conduí programes d’entreteniment a Radio España De 1956 a 1958 visqué a Veneçuela, on treballà en televisió Després de dos anys a la Cadena Ser i de nou a Ràdio Barcelona, el 1960 s’incorporà a Televisión Española al capdavant de programes com Carrusel i altres, i de 1976 a 1981 presentà i dirigí el que li donà més renom les entrevistes setmanals de A Fondo , en les quals conversà amb un gran nombre de personatges destacats del món de la cultura, entre els quals Jorge Luis Borges, Julio Cortázar,…

Canvià diverses vegades de format Concedia força importància a l’art —Manuel Sarmiento hi era atent a les novetats—, a la cultura i l’esport, a part les cròniques d’actualitat Hi escrivien Carlos Ossorio y Gallardo, el Dr Centeno, Pompeu Gener, Julio Camba, etc Fou un diari àgil però d’aire espanyolista Des del 1911 inclogué pàgines de fotogravat Baixà de to vers el 1916 i fou clausurat pel setembre del 1919 Pel gener del 1921 tornà a sortir trencant tots els seus lligams amb l’etapa anterior Hi collaboraren aleshores Joaquim Ciervo, García Sánchiz, Felip Dalmases i Gil, Rafael Moragas…

Originària de Madrid i amb tradició militar —un dels seus avantpassats fou capità general de les Canàries a mitjan segle XIX— El primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu 1882 – 1959 per treballar com a redactor a Las Noticias després fundà El Liberal , que dirigí, i actuà com a secretari de Manuel Foronda ingressà al partit radical i portà la secretaria política d’Alejandro Lerroux durant la república fou diputat a corts per Jaén i governador civil d’Oviedo El seu germà, Manuel Pérez de Rozas Masdeu 1896 – 1954, administrà El Liberal i portà afers publicitaris Un…

Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…

Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo  1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés  L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle , Mundo Diario…

Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies Creador…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…

Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…