Resultats de la cerca

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de…

Inicià la carrera periodística en la revista El Ciclista i el 1911 fou un dels impulsors de la Volta Ciclista a Catalunya Integrat a la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, el 1912 fou un dels fundadors de l’Sport Ciclista Català, l’entitat ciclista més antiga de Catalunya encara activa Al juliol del 1912 llançà la primera edició del Butlletí del Sport Ciclista Català , i collaborà en la revista Stadium i Mundo Deportivo 1916-28 El 1913 participà en la creació de la Festa del Pedal, i el 1920 en la del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona Fou redactor esportiu de La Vanguardia 1928-48,…

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…