Resultats de la cerca

Establert a Catalunya, fou jugador del FC Barcelona durant la temporada 1914-15, i després del Catalònia de Manresa Posteriorment, començà la carrera periodística com a redactor de Tribuna,  Jornada Deportiva  1923, La Noche 1926 i La Vanguardia , a Barcelona, i Excelsior 1926, a Bilbao, el qual també dirigí 1928 i 1929-31 A partir del 1931, a Madrid, collaborà a El Heraldo de Madrid i al diari esportiu As 1932-33 A més, fou redactor d’ Ahora 1934-37 i redactor esportiu d’ El Imparcial 1933 Fou membre del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona 1926, i a Madrid de l’…

Dirigí el setmanari Barcelona Deportiva , en què feia la crònica de la jornada futbolística del diumenge, i fou redactor en cap de La Prensa a Barcelona Rebé la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes 1972 i la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1974, entre altres distincions

Signava amb el pseudònim Milillu i collaborà en la secció de motor de múltiples publicacions com Stadium 1916, Mundo Deportivo i Jornada Deportiva 1926 També fou comissari tècnic del Reial Automòbil Club de Catalunya, del Reial Moto Club i de la Penya Rhin, en diferents competicions Dirigí la revista de la Societat de Tècnics d’Automoció i collaborà amb l’enginyer Wifredo Ricart

Treballà a Catalunya Ràdio retransmetent els partits de basquetbol, collaborant amb Joaquim Maria Puyal en les retransmissions dels partits de futbol i presentant els programes La jornada i No ho diguis a ningú L’any 2004 passà a l’emissora RAC1, en què fou cap de la secció d’esports i hi presentà el programa nocturn Tu diràs , fins que l’any 2007 passà a presentar un magazín matinal de caràcter generalista Premi Ondas 2011

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

En la dècada de 1910 dirigí el setmanari El Sport i, més tard, La Jornada Deportiva 1921-25 i Mundo Deportivo 1929-39 Durant un temps compaginà la tasca periodística amb l’arbitratge El 1919 fou escollit president del Collegi Català d’Àrbitres, encara que renuncià al càrrec Xiulà partits del Campionat de Catalunya i d’Espanya, i dirigí la final del Campionat d’Espanya 1918 Estigué també molt vinculat a l’Universitari SC, club del qual fou president i secretari, a més de jugador Al final del 1936 fou seleccionador català

Fou l’impulsor del Club de Tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria i fou secretari de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya També fou secretari del Comitè Olímpic Català, encarregat de presentar la candidatura Barcelona 1924 Fundà la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual també fou secretari També exercí aquest càrrec al Comitè Olímpic Espanyol, des de la seva fundació el 1924 El 1941 fou nomenat secretari general de la Delegación Nacional de Deportes de la FET y de las JONS Com a periodista escriví a les publicacions Tenis i La Jornada…

Fundat com a setmanari el 1898 per Manuel Perenya, que el dirigí esdevingué diari el 1909, dirigit per Alfred Perenya Primerament bilingüe, a partir del 1919 fou redactat en català En fou director el periodista Antoni Puch i Ferrer 1912-23 Portaveu de la Joventut Republicana de Lleida, s’alineà primer amb la UFNR 1910 i després amb el Partit Republicà Català 1917 El 1930 fou substituït per La Jornada , fins al gener del 1936, que aparegué com a setmanari afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya en foren llavors principals redactors Ramon Xuriguera i Humbert Torres

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’atletisme del…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra civil se n'…