Resultats de la cerca

N'era director Just Pastor i Pérez, oficial de la secretaria de gràcia i justícia, i es distingí per un llenguatge especialment violent

El 1904 es decantà cap al maurisme Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA Per l’agost del 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe

Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa " ni réaction, ni révolution ", defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon” Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul 1931

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Dirigí la Gaceta de Madrid  abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época  en 1868-74 Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances 1890, de gràcia i justícia 1891 i de governació 1895 El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921 Publicà Historia de la administración pública en España 1851, Problemas relativos a las prisiones 1879, Estudio histórico-crítico de la Mesta 1898

El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic

Milità a Estat Català 1924-26, però a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, s’inclinà cap al marxisme i, el 1928, amb Jordi Arquer i d’altres, fundà el Partit Comunista Català , l’òrgan del qual, Treball , dirigí Refusant l’ingrés al BOC, seguí un temps Jaume Compte i Canelles i, el 1932, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya Redactor de L’Opinió i de Justícia Social , amb la creació del PSUC 1936 esdevingué cap de redacció del seu diari Treball A l’exili a França des del 1939, participà en la resistència antinazi i historià el moviment obrer català, restant adscrit a la fracció…

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de…

Estudià lleis Fou un dels principals activistes culturals de la Manresa de les dècades del 1910 i el 1920 Hi fundà la revista Cenacle  1915-17, on signava J de Riudor o Marc Auleda , i el setmanari Jovent Collaborà a Ciutat  1926-28 i dirigí el diari El Pla de Bages També collaborà al setmanari barceloní Mirador , a Justícia Social  amb el pseudònim Màrius Vidal , i a La Publicidad , on promogué una secció en català Fundà les Edicions Diana 1925-27, on publicà el primer llibre de Josep Pla, Coses vistes 1925 El 1926 escriví un assaig sobre Joyce, autor que influí en algunes…

Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios  1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba…