Fou un dels fundadors d’El Ciervo amb el seus germans Joaquim i Llorenç i la seva cunyada Roser Bofill. Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau. Publicà els assaigs de caràcter religiós: El hombre y la igualdad (1961), Examen de la democracia cristiana (1964), Todo es temporal menos Dios (1965), El mundo cambia de piel (1965), Perfil de Camilo Torres (1968) i, en català, Professió de fe en temps de crisi (1970), Catolicisme i societat capitalista: Mauriac, Greene, Böll (1973), La resposta de Dostoievski (1974), Tres poetes i Déu: Baudelaire, Unamuno i Riba (1979), Cristianisme i conflicte social (1982) i La Conferència Episcopal Catalana (1995).
Publicà també la narració Un jueu de Natzaret (1966), les novel·les León rugiente (1972), Desitjada Sumatra (1973) i Òpera al Paradís (1993), així com poesia en castellà, la versió catalana dels Pensaments de Pascal (1972) i les Memòries cíviques (1995).