Resultats de la cerca

Destacat republicà en la revolució del 1868, mantingué en “El Mercantil Valenciano” diverses campanyes contra la monarquia restaurada i fou copropietari del periòdic Fou regidor 1879-85 i diputat a corts 1893

El 1904 es decantà cap al maurisme Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA Per l’agost del 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe

Fundat com a publicació independent agost del 1930, es convertí en diari i òrgan oficial del PCE novembre del 1931 fou suspès després dels fets d’octubre del 1934 i reaparegué pel gener del 1936 Suprimit el 1939, es mantingué com a publicació clandestina fins el 1978 Fins el 1980 fou publicat com a diari i, posteriorment, com a setmanari

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

S’inicià al Club Turó de Barcelona, i jugà al Creu Roja, CH Catalunya, CMC Poblenou, Cercle Barcelonista, CP Vic, Hispano Olivetti, RCD Espanyol, Sferic de Terrassa, Arrahona i Cerdanyola Després entrenà el Sabadell, el Santa Isabel i el RCD Espanyol, i compaginà aquesta tasca amb la de periodista Durant els anys setanta i vuitanta escrigué als diaris Dicen i Mundo Deportivo , i dirigí les revistes especialitzades Patin Hockey , Hockey sobre patines i Todo Hockey i mantingué en antena durant molts anys el programa Radio Hockey en diverses emissores catalanes

Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts, el primer fou substituït després pel seu germà Albert Finalment el dirigiren, alternativament, Maximilià fill de Josep i Gaspar fill de Gaspar Es mantingué en una línia d’oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils Arribà a tenir un tiratge de 50 000 exemplars Hi escriviren també Elies Cerdà, Francesc Ombuena, Josep Tormo, Vicent Caro, Ramon Mascarós i, als extraordinaris, importants escriptors valencians…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i…

Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…

Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens…

Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou…