Resultats de la cerca

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador  i a La Publicitat

Inicialment òrgan d’una dissidència de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de La Falç , esdevingué portaveu de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels Països Catalans a la Catalunya del Nord Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l’òptica de nacionalisme d’esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots els Països Catalans També inclou sovint dossiers sobre temes monogràfics diversos

Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus Fundà i dirigí el setmanari Reus Moderno 1889-91 i la revista humorística Miss Pimentón 1895 i fou redactor de Lo Somatent De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917 Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus 1903, El nacionalisme i les ciències naturals 1916, El problema de l’aviació i moltes d’altres

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB La seva trajectòria professional inclogué tots els àmbits de la comunicació —premsa, ràdio i televisió— A partir del 1978, treballà a Mundo Diario , Ràdio Barcelona, La Vanguardia i El Periódico , a més de collaborar en nombroses publicacions no diàries, entre els quals destaquen els setmanaris d’informació general El Món , El Temps , Tiempo , Interviú i Mundo Després de ser codirector de la revista Cultura , passà a ser director del diari Avui , on ja collaborava setmanalment amb una crònica política Des…

Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i…

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en…

Ben jove dirigí el diari liberal El Sol i collaborà a Euzkadi Passà uns quants anys a Amèrica, on fou director del Diario de la Marina a l’Havana Fou un dels millors periodistes de la seva època i durant la República tornà a dirigir El Sol 1932 Aquests anys passà del nacionalisme basc s’afilià al Partit Nacionalista Basc el 1916 al republicanisme conservador encapçalat per Miguel Maura Esclatada la Guerra Civil el 1936, donà suport als revoltats i al franquisme, del qual després de la guerra fou un destacat propagandista Publicà l’extensa obra Historia militar de la Guerra de España 1940 i…

Cursà magisteri a la Universitat de València i, bé que treballà un temps com a mestre, molt aviat es decantà pel periodisme Cofundador del setmanari El Temps el 1983, treballà al Diari de Barcelona i a Televisió Espanyola, on s’especialitzà en temes de política internacional El 1995, juntament amb Assumpció Maresma, fundà Infopista, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà en diari electrònic en català,  VilaWeb   Collaborador en altres mitjans, com Catalunya Ràdio, El Punt , Avui i La Vanguardia , és autor d’assaigs sobre l’OTAN, sobre nacionalisme i…

Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes propagandistes de la causa aliada al Principat, i dirigí la…