Resultats de la cerca

S'inicià a la redacció d' El Matí i tornà al periodisme a El Correo Catalán , l'any 1952, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Dirigí Tele-Exprés , a partir del 1968, i en féu una publicació viva i decantada envers els problemes del país El 1976 s'incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts Treballà a la Comissió Abat Oliba 1947, fou assessor en matèries informatives dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i director dels programes de TVE a Catalunya Les nostres coses , Desperta…

Llicenciat en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Stirling Escòcia i Florència 1996 i 1998 El 1995 fundà la revista maresmenca Àmbit En 1999-2003 treballà al servei internacional de la BBC, sobretot per a l’Amèrica Llatina Especialitzat en política internacional, collabora en la premsa escrita El Punt , Avui , diari del qual fou director interí del novembre del 2008 al juliol del 2009, i El Temps i ha participat també en els programes radiofònics d’Ona Catalana Els matins d'Ona Catalana , de Josep Cuní, i a L'hora…

Vida i obra Estudià dret a València  Exercí de periodista Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director 1949-58 Amb motiu del seu discurs “Valencia, la gran olvidada”, en ocasió de la proclamació de la fallera major l’any 1958, fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l’interès per la història i la…

Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo  1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics prohibició de comerç…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…