Resultats de la cerca

Fundà a Madrid, el 1846, en collaboració amb Francesc Pi i Margall, la Escuela del Trabajo, institució de cultura obrera, i el 1851, el periòdic quinzenal “El Trabajador”, destinat a fomentar la creació de societats obreres El govern moderat suprimí l’escola i el periòdic, tot i que intentaren de sobreviure sota diverses denominacions El 1849 fou un dels fundadors del partit demòcrata, en la fracció socialista del qual milità Participà en el moviment progressista del 1854, durant el qual publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb Fernando Garrido, i fundà “La Voz del Pueblo” 1855 Davant les…

De tendència republicana demòcrata-cooperativista, hi collaboraren, entre altres, Ramon Castañà, Jacint Berges, Antoni Ferrer i Pere Freixa Organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre del 1865 Pel juny del 1866 fou prohibit per les autoritats militars

Conegut pel pseudònim de Víctor Alba  Estudià dret a Barcelona, i, de molt jove, a setze anys, s’inicià en el periodisme polític Durant els anys de la Segona República i la guerra civil milità en el Bloc Obrer i Camperol i en el Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM La persecució d’aquest partit durant la guerra civil i l’assassinat del seu líder Andreu Nin el marcaren per a tota la vida Collaborà a Última Hora  i La Batalla   Prengué part en la guerra civil, durant la qual conegué Eric Blair George Orwell Empresonat durant la postguerra 1939-45, fugí…

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Aparegué a Barcelona el 1915, però es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per GCanals i JPeiró gener del 1916 — 1920, de nou a Barcelona a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz i a Mataró a partir del 1923 Pel febrer del 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per MMascarell Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assoliren una llarga continuïtat

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

Fou el reflex de la influència que exercí sobre el moviment obrer mallorquí l’aparició de la CNT En foren els seus principals animadors Sebastià Alorda, Joan Ordinas, Jeroni Binimelis, Maties Prats, Joan Marroig, Cosme Bauzà, etc El periòdic, a més, comptà amb collaboracions d’Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, Josep Negre, Eveli Boal, etc El grup d’"El Rayo” havia de possibilitar la creació de la Federació Regional de Solidaritat Obrera el 1914

Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda

Milità a Estat Català 1924-26, però a l’escalf de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, s’inclinà cap al marxisme i, el 1928, amb Jordi Arquer i d’altres, fundà el Partit Comunista Català , l’òrgan del qual, Treball , dirigí Refusant l’ingrés al BOC, seguí un temps Jaume Compte i Canelles i, el 1932, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya Redactor de L’Opinió i de Justícia Social , amb la creació del PSUC 1936 esdevingué cap de redacció del seu diari Treball A l’exili a França des del 1939, participà en la resistència antinazi i historià el moviment obrer català, restant adscrit a…

Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com  Arte Joven ,  Pèl & Ploma , Picarol , que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu , L’Esquella de la Torratxa , D’Ací i d’Allà  i  El Poble Català , entre d’altres És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil  Els camins de la sort  1922, en la revista La Mainada  Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’ Antologia de contistes catalans 1850-1950  …