Resultats de la cerca

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…

Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola 1875 Fou un dels fundadors a València de Lo Rat-Penat 1878, entitat de la qual fou secretari general Escriví Constantino Llombart Apuntes biográficos 1879 i fundà 1884 i dirigí el setmanari satíric La Traca

Prengué part en la tercera guerra Carlina, en què obtingué el grau de coronel, i collaborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d’altres, també tradicionalistes Participà en la fundació, amb el seu germà Gaspar , d' El Palleter de València 1888-90 i dirigí La Vanguardia 1887 Fou pare de Maximilià Thous i Orts

Fundà i dirigí La novela semanal , i obtingué un gran èxit com a autor de novelles entre fulletonesques i pornogràfiques La virgen desnuda 1910, De pecado en pecado 1918, La sin ventura 1921 Defensà la dictadura de Primo de Rivera, contra Blasco i Ibáñez El jefe político , 1923 El novelista que vendió a su patria, 1924

Fill del regidor i activista cultural cassanenc Joan Xirgo, és llicenciat en magisteri per la Universitat de Girona i en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on obtingué un màster en societat de la informació i el coneixement Professor associat de la Universitat de Girona, hi impartí durant set anys comunicació escrita, i teoria i tècniques de les relacions públiques, i també cursos de postgrau La seva carrera periodística ha estat sempre vinculada al diari El Punt , del qual fou corresponsal a la comarca de la Selva i a l’Alt Maresme, cap de les seccions de Països Catalans i de…

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S'exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión

Fou membre i diputat 1931 del partit laborista i dugué a terme una intensa activitat a favor de les idees pacifistes programades a The Great ilusion 1910 que obtingué una gran difusió Fou també editor del “Foreign Affairs” entre el 1929 i el 1931 i autor de nombrosos assaigs d’economia, sociologia i política El 1933 li fou concedit el premi Nobel de la Pau

Llicenciat en ciències de la informació A la segona meitat dels anys noranta dirigí l’edició d’ El 9 Nou de Sabadell i el 1995 obtingué el premi Tasis Torrent al millor reportatge publicat a la premsa comarcal Per a la ràdio dirigí i presentà, del 2000 al 2004,  L’hora del pati , programa matinal de RAC1 pel qual rebé els premis Micròfon de Plata i de Ràdio Associació al programa més innovador de Catalunya Ha participat com a guionista o copresentador en diversos programes de Televisió de Catalunya , entre d’altres  Sense títol 2 , dirigit per Andreu Buenafuente , Malalts de tele i Set de nit…

Periodista esportiu i cofundador de l’ Aeroclub de Catalunya 1915, fou un pioner de l’aviació catalana El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap 1920 i també director 1919 Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix Marroc, el 1921 Prengué part en la guerra del Marroc 1921-22, on obtingué el grau d’oficial d’aviació Durant els anys vint feu nombroses excursions aèries per impulsar la creació de nous aeroclubs Fundà la Penya de l’Aire març del 1923, branca…

Inicià la carrera professional a la ràdio Ràdio Joventut i Ràdio Terrassa, i del 1970 al 1984 treballà a Ràdio Barcelona Del 1984 al 1989 fou cap de programes radiofònics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals , i fins el 1994 conduí diversos programes de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya , d’entre els quals el magazín radiofònic El matí de Josep Cuní 1985-95 aconseguí ser líder d’audiència a Catalunya de manera continuada durant anys, cosa que succeïa per primera vegada en la història de la ràdio en català des del franquisme…