Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana  i Almanaque de El Áncora  i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…

Estudià lleis i obtingué el peritatge agrícola 1875 Fou un dels fundadors a València de Lo Rat-Penat 1878, entitat de la qual fou secretari general Escriví Constantino Llombart Apuntes biográficos 1879 i fundà 1884 i dirigí el setmanari satíric La Traca

Prengué part en la tercera guerra Carlina, en què obtingué el grau de coronel, i collaborà en les empreses periodístiques del seu germà i en d’altres, també tradicionalistes Participà en la fundació, amb el seu germà Gaspar , d' El Palleter de València 1888-90 i dirigí La Vanguardia 1887 Fou pare de Maximilià Thous i Orts

El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa

Fundà i dirigí La novela semanal , i obtingué un gran èxit com a autor de novelles entre fulletonesques i pornogràfiques La virgen desnuda 1910, De pecado en pecado 1918, La sin ventura 1921 Defensà la dictadura de Primo de Rivera, contra Blasco i Ibáñez El jefe político , 1923 El novelista que vendió a su patria, 1924

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión

Fill del regidor i activista cultural cassanenc Joan Xirgo, és llicenciat en magisteri per la Universitat de Girona i en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya, on obtingué un màster en societat de la informació i el coneixement Professor associat de la Universitat de Girona, hi impartí durant set anys comunicació escrita, i teoria i tècniques de les relacions públiques, i també cursos de postgrau La seva carrera periodística ha estat sempre vinculada al diari El Punt , del qual fou corresponsal a la comarca de la Selva i a l’Alt Maresme, cap de les seccions de Països Catalans i de…

Fou membre i diputat 1931 del partit laborista i dugué a terme una intensa activitat a favor de les idees pacifistes programades a The Great ilusion 1910 que obtingué una gran difusió Fou també editor del “Foreign Affairs” entre el 1929 i el 1931 i autor de nombrosos assaigs d’economia, sociologia i política El 1933 li fou concedit el premi Nobel de la Pau

Periodista esportiu i cofundador de l’ Aeroclub de Catalunya 1915, fou un pioner de l’aviació catalana El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap 1920 i també director 1919 Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix Marroc, el 1921 Prengué part en la guerra del Marroc 1921-22, on obtingué el grau d’oficial d’aviació Durant els anys vint feu nombroses excursions aèries per impulsar la creació de nous aeroclubs Fundà la Penya de l’Aire març del 1923, branca…