Periodista esportiu i cofundador de l’Aeroclub de Catalunya (1915), fou un pioner de l’aviació catalana. El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap (1920) i també director (1919). Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix (Marroc), el 1921. Prengué part en la guerra del Marroc (1921-22), on obtingué el grau d’oficial d’aviació. Durant els anys vint feu nombroses excursions aèries per impulsar la creació de nous aeroclubs. Fundà la Penya de l’Aire (març del 1923), branca esportiva i popular de l’Aeroclub de Catalunya i arrendà l’aeròdrom civil del Prat, que el 1926 prengué el nom d’Aeròdrom Canudas, que promogueren l’interès pels vols amb passatgers. El 1928, juntament amb altres pilots, retornà a la disciplina del refundat Aeroclub de Catalunya. Impulsà la creació de l’empresa comercial dedicada a l’aviació Societat Aeròdrom Canudas. El 1929 fundà, juntament amb Guillem Xuclà, l’Escola d’Aviació de Barcelona.
L’any 1932 creà la línia aèria d’Andorra (Barcelona-la Seu d’Urgell), primera línia aèria catalana, que no tingué continuïtat. Fou cap dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya (1933-34). Durant la Guerra Civil fou pilot al front d’Aragó i director de l’Escola d’Aviació Militar de Barcelona. El 1939 s’exilià a França i posteriorment emigrà als EUA i a l’Amèrica Llatina, i des del 1963 residí a Suïssa. El 1983 publicà Història de l’aviació catalana.
Josep Canudas i Busquets
Arxiu Carreras Colomer / Pere Ribalta