Periodista esportiu i cofundador de l’Aeroclub de Catalunya (1915). El 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap (1920). Prengué part a la guerra del Marroc (1921-22), on obtingué el grau d’oficial d’aviació. Fundà la Penya de l’Aire (1922) i la societat Aeròdrom Canudas, que promogueren l’interès pels vols amb passatgers, i l’Escola d’Aviació Barcelona, per a pilots (1929). Fou el cap de la primera línia aèria d’Espanya, Sevilla-Larraix (1921), i de la línia d’Andorra (Barcelona — la Seu d’Urgell), la primera dels Països Catalans (1932). El 1933 la Generalitat de Catalunya el nomenà cap dels Serveis d’Aeronàutica. Durant la guerra civil de 1936-39 fou pilot d’enllaç al front d’Aragó i director de l’Escola d’Aviació Militar de Barcelona. S'exilià el 1939, primer a França, després a Amèrica, i des del 1963 residí a Suïssa. El 1983 fou publicada la seva Història de l’aviació catalana.
Josep Canudas
© Fototeca.cat
Pilot aviador, un dels propagadors de l’aviació a Catalunya.