Resultats de la cerca

L’any 1953 fou adquirit per l’editorial Axel-Springer La seu és a Berlín És un dels primers diaris alemanys, amb una tirada d’uns 217 000 exemplars 2000

En les seves obres amplià amb reflexions morals i ideològiques les vivències dels seus protagonistes, gent proletària, durant l’ocupació nazi i la postguerra conflictiva Cal destacar els seus reportatges Makatka z jeleniem ‘Tapís amb un cérvol’, 1961 i les novelles Pokolenie ‘Una generació’, 1951, Tren ‘El plany’, 1961 i Powódź ‘La inundació’, 1975

S’inicià collaborant a La Nau dels Esports 1930-32 Durant la Guerra Civil Espanyola, passà al bàndol franquista i tornà a Barcelona amb les forces d’ocupació Fou cap de Premsa i Propaganda Sindical En mitjans radiofònics collaborà a Radio AZ 1936-39 També fou redactor de Mundo Deportivo 1940-74 i corresponsal al diari Pueblo 1942-45

Des del 1930 Jean Prouvost el convertí en el primer diari parisenc, gràcies al sensacionalisme i a l’ús de la fotografia Dels 60 000 exemplars de l’inici atenyé els dos milions el 1938 Després de l’ocupació nazi, s’installà a Lió 1940 i la censura de Vichy el suprimí el 1943 Mentrestant, a París, els alemanys controlaven un fals Paris-Soir collaboracionista, desaparegut el 1944

Membre de la Unió Socialista de Catalunya des del 1923, participà en la seva joventut al Teatre de l’Orfeó Gracienc i a l’Associació Obrera de Teatre S’incorporà com a locutor a Ràdio Associació de Catalunya el 1932, emissora de la qual fou director fins el 1939 Amb la instauració del franquisme, fugí a França, on, després d’un temps d’internament al camp de concentració d’Argelers, visqué a Perpinyà, i on durant l’ocupació nazi collaborà amb la resistència francesa Retornat a Catalunya el 1963, des del 1983 fou president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya El 1984 fou…

S'inicià professionalment al diari L’Indépendant Durant l’ocupació alemanya, fou requisat per al treball obligatori i enviat a una fàbrica de Messerschmitt, on fou detingut per sabotatge Deportat al camp de concentració de Dachau, fou alliberat el 1945 Poc després es traslladà a Niça, on treballà com a director tècnic del diari Nice-Matin fins a la jubilació L’any 1981 fou cofundador de la Unió per una Regió Catalana URC, i amb Josep Deloncle  i altres fou un dels impulsors del projecte d’erigir un monument a Salses per a simbolitzar l’entrada als Països Catalans, en…

Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà  a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la…

Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació 1812 la…

Diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme l’any 1973, collaborà en el Diari de Sabadell,  Ràdio Joventut de Sabadell i les revistes Can Oriach i TS Fou corresponsal de La Vanguardia , Europa Press , El Correo Catalán , Tele-exprés i Mundo Diario en diversos conflictes internacionals, com ara la caiguda de la dictadura a Portugal o la guerra de l’Afganistan durant l’ocupació soviètica Collaborà també a Gaceta Universitaria , Mundo , Por Favor , Arreu , Primera Plana , Interviu i El Temps El 1979 publicà a Interviu tres reportatges sobre la guerra bruta contra ETA que li…

En fou el primer president Antonio Asensio, que fou succeït a la seva mort per Francisco Matosas, i aquest, al seu torn, l’any 2009 per Antonio Asensio Mosbah, fill del fundador Tingué com a base el setmanari Interviú , fundat el 1976 L’èxit d’ El Periódico de Catalunya 1978 afavorí l’expansió del grup i el portà a adquirir o fundar altres revistes El Jueves , Sal y Pimienta , Protagonistas ,  Tiempo , Conocer , La Revista , Viajar , etc i diaris El Periòdic d’Andorra , en català  Mediterráneo , de Castelló  La Voz de Asturias   El Periódico de Extremadura   Ciudad de Alcoy   Sport   Equipo…