Resultats de la cerca

El seu ofici de tipògraf li permeté l’accés a una literatura de caràcter popular, bàsicament a través de la premsa humorística i satírica Alguns d’aquests textos, tant en vers com en prosa, foren recollits a Humorístiques s d En teatre obtingué un notable èxit popular amb comèdies com Quina dona tinc i L’última pallissa

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Deixà l’ofici familiar d’argenter, com el seu germà Marçal, i treballà en una empresa editorial de Barcelona Dirigí La Gorra de Cop  i altres publicacions És autor del drama Amor i gratitud 1868 i de comèdies en què es fa evident la dinàmica social del moment, com Sistema Raspail 1866 i La qüestió són quartos 1867, que tracta de les estafes d’un advocat Bibliografia Sunyer i Molné, M 2006 “El teatre costumista de Marçal i Modest Busquets”, dins Diversos autors Pensament i literatura a Reus al segle XIX Reus, Centre de Lectura, p 53-81

Fill de flequers, els seus pares l’iniciaren en l’aprenentatge d’aquest ofici que exercí fins que passà a Amèrica Ben integrat a la vida catalana dels residents a l’Argentina i a l’Uruguai, on passà també un temps fou un dels fundadors del Centre Català de Montevideo Autodidacta, exercí ocupacions diverses fins que finalment es dedicà plenament a la vida literària i al periodisme Publicà una novella de gran èxit Rumbos eternos i escriví també, en català, a Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires Autor teatral, també, escriví dues obres A la ma de Déu i En fallida Dirigí el…

A Catalunya treballà en diversos oficis Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1938, s’exilià a Veneçuela Hi treballà com a cap de cables a la publicació “La Esfera” A partir del contacte amb l’ambient de redacció dels diaris aprengué l’ofici i el 1943, any en el qual es fundà el diari “El Nacional” de Caracas, ja fou nomenat cap d’internacional de la nova publicació Posteriorment fou secretari de redacció 1948 i des del 1955 cap de redacció Més tard, obtingué el títol de periodista de la Universitat Central de Veneçuela, en la primera promoció de l’Escola de Periodisme…

Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación  i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada  i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en llengua…

Inicià la carrera professional l’any 1939 com a collaborador de l’agència Mencheta Redactor i després secretari de redacció d’ El Noticiero Universal 1941-52, collaborà en la revista Destino 1951 i en el diari ABC 1953, fou corresponsal del diari Informaciones i del New York Times , i cap de relacions públiques de Paramount Films Després de dirigir el Diario femenino 1968-69, s’incorporà a La Vanguardia , diari en què exercí professionalment la resta de la seva vida com a columnista i ocupà diversos càrrecs, entre d'altres, el de conseller de direcció Contribuí a reforçar el vessant…

Llicenciada en dret i periodisme, el 1970 començà a treballar a Televisión Española , al centre de Sant Cugat, i el 1983 s’incorporà a l’etapa fundacional de  TV3  com a directora de programes i producció Del 1984 al 2008 fou corresponsal de Televisión Española arreu del món, ha visitat cent setanta països i ha exercit la professió des de les corresponsalies de Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Pequín El 2009 s’acollí a una prejubilació proposada per la direcció de TVE El 2011 s’incorporà a un programa de televisió del canal 13TV Ha rebut nombrosos guardons, entre els…

Llicenciat en dret 1961, s’inicià en el periodisme professional collaborant a El Correo Catalán i, posteriorment, a ABC , Destino i La Vanguardia , diari del qual fou redactor i per al qual treballà fins a la jubilació 2017 Més endavant, es llicencià en periodisme a la Universitat de Madrid i del 1970 al 1977 fou corresponsal fix de La Vanguardia a Beirut, exceptuant un parèntesi de dos anys en què ocupà la corresponsalia del mateix diari a París 1977-78 Alterna la residència en aquesta ciutat de l’Orient Mitjà amb Barcelona Les seves cròniques dels darrers anys a l’Orient Mitjà combinen el…

Exercí el magisteri fins el 1963, que entrà a com a corrector al Diari de Barcelona , iniciant una carrera en el periodisme Des del 1966 collaborà en diverses publicacions i diaris, com ara La Vanguardia cronista habitual des del 1987 i El País , i també a la ràdio, especialment a Ràdio Barcelona i la Cadena SER, emissora per a la qual fou cronista a Londres durant uns quants anys És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes Hagan juego, señores 1976 i Veintiún hijos de su padre 1977, premi Manuel del Arco, en collaboració amb J Ramoneda, publicats al…