Resultats de la cerca

Fou director d’"Il Regime Fascista”, secretari general del partit feixista 1925-26, membre del gran consell 1935 i ministre d’estat 1938 De tendència radical, fou partidari de la collaboració amb Alemanya Fou executat pels partisans

Fou un dels fundadors de la Rābita al-Qalamiyya o agrupació literària d’escriptors àrabs emigrats als EUA Collaborà a la revista d’expressió àrab “Al-Funūn”, a Nova York, i a diversos periòdics de caire polític Fou un decidit partidari de la modernització de la poesia àrab

Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps Exiliat el 1866, tornà per installarse a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia” Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les Corts Constituents 1869 i fou partidari d’Amadeu I

Marquès de Rochefort-Luçay Fundà periòdics, com La Lanterne 1868 i La Marseillaise 1869 Participà en la revolució del 1870 i aprovà la Comuna Deportat a Nova Caledònia 1873, se'n fugà i tornà a França, amnistiat 1880 Diputat 1885, es convertí en partidari del general Boulanger i es decantà cap a un nacionalisme radical

Senador 1928 fou reelegit fins que morí, partidari de l’aïllacionisme, atacà sovint el president FDRoosevelt El bombardeig de Pearl Harbor, però, el féu inclinar cap a la guerra i la presència internacional dels EUA Així, féu costat a la creació de l’ONU 1945, del pla Marshall 1948 i de l’OTAN 1949

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Milità en el Partit Republicà Federal, però després de la Restauració passà al castelarisme i, finalment, essent partidari de Nicolás Salmerón, contribuí al triomf de la Solidaritat Catalana 1907 El 1869 havia publicat a Girona el Boletín Republicano , i a Barcelona dirigí La Publicidad prop de trenta anys Redactà les crítiques d’art i de política internacional a El Diluvio Fou diputat per Girona a les corts constituents 1873, 1905 i 1907 i alcalde accidental de Barcelona 1904 Com a president de l’Associació de Premsa de Barcelona 1913 impulsà el mutualisme periodístic Deixà…

Doctor en dret, collaborà primer a El Mercantil Valenciano i després a El Liberal , de Madrid com a redactor d’aquest anà a Melilla 1893 i a Cuba 1896 De nou a Madrid, i partidari de Canalejas, fou redactor d' El Heraldo i dirigí La Noche i La Mañana , també de Madrid Collaborà encara en altres diaris Fou diverses vegades diputat a corts 1898, 1905 i 1907 Publicà nombroses obres, entre altres La moral de la derrota 1900, Los frailes de España 1904, Teatro y novela 1906, De la dictadura a la república La vida política en Portugal 1908 i Sagasta, Melilla, Cuba 1908

Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó 1899 Collaborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca 1901 A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca 1902 com a sindicat únic Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista Fou propietari del diari La Voz de Menorca , hi collaborà…

Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’…